BEGIN:VCALENDAR
VERSION:2.0
PRODID:-//Fina Trullàs - ECPv6.15.17//NONSGML v1.0//EN
CALSCALE:GREGORIAN
METHOD:PUBLISH
X-WR-CALNAME:Fina Trullàs
X-ORIGINAL-URL:https://finatrullas.com
X-WR-CALDESC:Esdeveniments per Fina Trullàs
REFRESH-INTERVAL;VALUE=DURATION:PT1H
X-Robots-Tag:noindex
X-PUBLISHED-TTL:PT1H
BEGIN:VTIMEZONE
TZID:Europe/Madrid
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20230326T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20231029T010000
END:STANDARD
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20240331T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20241027T010000
END:STANDARD
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20250330T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20251026T010000
END:STANDARD
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20260329T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20261025T010000
END:STANDARD
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20270328T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20271031T010000
END:STANDARD
END:VTIMEZONE
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241105T200000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241105T210000
DTSTAMP:20260920T011608
CREATED:20241106T221723Z
LAST-MODIFIED:20241106T224338Z
UID:13755-1730836800-1730840400@finatrullas.com
SUMMARY:Com és d'important fer esport diàriament?
DESCRIPTION:COM ÉS D’IMPORTANT FER ESPORT DIÀRIAMENT? \nPracticar esport diàriament és una part fonamental d’un estil de vida saludable\, a tots nivells tant físic com  mental\, fins i tot espiritual. La nostra ment necessita entendre el perquè\, dels beneficis d’ introduir o mantenir un patró o un hàbit a la nostra vida\, per sentir-ho com a propi i imprescindible. \nPer tant anem a parlar\, que passa a la nostra ment quan fem exercici? \nEl nostre cervell comença a introduir ràpidament oxitocina\, dopamina\, serotonina i  endorfines;  aquests són productes químics que en poques paraules ens fan sentir millor\, són analgèsics naturals. En la pràctica de l’esport generem una substància\, la BDNF (neurotròfic derivat del cervell)\, que a més d’augmentar també ens ajuda a baixar el nostre nivell de cortisol en sang\, reduint així l’estrès. Ens ajuda a millorar la nostra memòria i la capacitat d’aprenentatge ja que incrementem la producció de cèl·lules a l’hipocamp. \nA nivell físic ens ajuda augmentar la nostra capacitat de cardíaca\, augmenta els nostres telòmers\,  redueix el risc de malalties\, potencia el sistema immunològic\, fortalesa muscular i òssia\, regulació del pes… tot això pot augmentar la nostra longevitat. \nQuins beneficis obtenim practicant esport diàriament? Baixem el nivell d’estrès\, l’ansietat\, la capacitat de relaxació\, regularitzem el son i la vigília\, augmentem la nostra energia\, la disciplina\, la capacitat de relaxació\, pugem l’autoestima i la confiança\, ens empoderem\, tenim més claredat mental\, fomentem les relacions interpersonals\, creem nous vincles… en definitiva potenciem la nostra capacitat de resiliència i seguim sent conscients de la necessitat de crear aquesta xarxa de bons tractes cap als altres i cap a  nosaltres mateixos. \nTot i saber tots aquests beneficis\, com és que no ens hi posem a fer esport diàriament? Quins són els nostres evitatitus? Com ens agrada mantenir-nos en una àrea de confort\, que a vegades\, de beneficiosa en té poc? \nAquí és on comencem activar els nostres evitatius\, allò que farem perquè això no sigui possible\, i en tenim de totes menes\, perquè la ment humana el que sí que té és una capacitat d’imaginació immesurable. Aprendre a prendre decisions agafar compromís cap a nosaltres mateixos\, fent-nos responsables del nostre benestar. Un dels evitatius o creences que tenim és que fer exercici abans d’anar a dormir ens dificultarà la son\, potser és al contrari\, si no em fet exercici durant el dia pot ser una de les raons per les quals no dormim o no descansem bé . Què vull dir amb això? Que a vegades si ens costa dormir no serà per l’exercici que acabem de fer\, sinó per no tenir uns bons hàbits de son. Practicar esport diàriament ens pot ajudar a conciliar el nostre descans i per tant\, a dormir millor. \nUn apunt\, durant el covid teníem clar que era molt important fer exercici diari\, on ha anat a parar tot aquest aprenentatge? \nHem de tenir en compte que quan el cos s’enfronta a una situació estressant\, automàticament s’accelera el ritme cardíac i pot augmentar la nostra ansietat. A vegades l’esport serà la via per superar un trauma o una història viscuda\, per poder agafar un grau més gran de consciència cap a nosaltres mateixos\, les nostres capacitats i donar pau o significat a la nostra història del passat. Practicar esport diàriament ja des de la infantesa pot fomentar aquest hàbit més conscient al llarg de la nostra vida; alguns esportistes que han patit infàncies traumàtiques han pogut sobreviure pel fet d’aferrar-se a l’esport. \nPer poder fer exercici diàriament cal que ens adaptem a la nostra realitat\, entendre i ser conscients en quin moment vital estem amb els canvis que es produeixen al nostre cos amb el pas dels anys\, és a dir\,  adaptant  els tipus d’exercicis a les nostres capacitats i habilitats. \nPer tant\,  a l’hora d’escollir uns exercicis o esports diaris ho hem de fer des de la calma\, des de la nostra història amb una mirada amorosa cap a nosaltres mateixos\, poc a poc\, i anar trobant la pràctica que ens va millor i que ens fa vibrar\, que sumi i ens aporti benestar. \nEn definitiva\, fer esport diàriament i sempre que sigui possible en contacte amb la natura farà que puguem gaudir d’una millor qualitat de vida.  T’ animes? \nPots escoltar el programa sencer a: \nhttps://www.radioarenys.cat/programs/elpuntdelinterrogant/radioarenysdemar_podcast_4087  \nMúsica: Forrest Gum –  https://youtu.be/QjJ-O5cJaP8?si=NoEIFSCPlLLVemSS  \n 
URL:https://finatrullas.com/agenda-de-resiliencia/com-es-dimportant-fer-esport-diariament/
LOCATION:Ràdio Arenys 91.2 FM
CATEGORIES:autoestima,Bons tractes,esport,programa de ràdio,ràdio,Resiliència,vida saludable
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://finatrullas.com/wp-content/uploads/2024/11/esport-imatge-e1730927933838.jpg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20241116T163000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20241116T180000
DTSTAMP:20260920T011608
CREATED:20241106T213652Z
LAST-MODIFIED:20241106T214007Z
UID:13751-1731774600-1731780000@finatrullas.com
SUMMARY:Taller de resiliència a Platja d'Aro
DESCRIPTION:T’animes a participar en el taller de resiliència? Dedica’t una estona per tu i per compartir. Com sempre espero sorprendre’t! \nDia 16 de novembre a les 16:30h a la floristeria Odonata (Platja d’Aro)
URL:https://finatrullas.com/agenda-de-resiliencia/taller-de-resiliencia-a-platja-daro/
LOCATION:Floristeria Odonata\, Carrer Juli Garreta\, 4 Local 60\, Platja d'Aro\, Girona\, Espanya
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://finatrullas.com/wp-content/uploads/2024/11/Taller-resiliencia-Platja-dAro-2024-e1730928888282.jpeg
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260220T193000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260220T210000
DTSTAMP:20260920T011608
CREATED:20260206T200553Z
LAST-MODIFIED:20260206T200624Z
UID:13971-1771615800-1771621200@finatrullas.com
SUMMARY:Xerrada gratuïta
DESCRIPTION:Serà un plaer compartir un espai amb vosaltres. Us hi espero…
URL:https://finatrullas.com/agenda-de-resiliencia/xerrada-gratuita/
LOCATION:Local Polivalent Sant Jordi Desvalls\, Carrer del Doctor Joher\, Sant Jordi Desvalls\, Girona\, 17464\, Spain
CATEGORIES:assertivitat,Bons tractes,infància,Resiliència,sentit del humor,xarxa de bons tractes,Xerrada gratuïta
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260303T200000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260303T210000
DTSTAMP:20260920T011608
CREATED:20260303T120648Z
LAST-MODIFIED:20260303T120648Z
UID:13990-1772568000-1772571600@finatrullas.com
SUMMARY:Programa de ràdio: Quin paper tenen els animals a la nostra vida?
DESCRIPTION:Si us ve de gust seguir el programa en directe a les 20h a Radio Arenys de Mar\, us envio l’enllaç: https://www.radioarenys.cat/programs/elpuntdelinterrogant/ \nSinó a partir de demà podreu trobar el podcast a la web:\nhttps://finatrullas.com/radio/animals-de-companyia-psicologia-vivencia-i-miralls-inesperats/ \n 
URL:https://finatrullas.com/agenda-de-resiliencia/programa-de-radio-quin-paper-tenen-els-animals-a-la-nostra-vida/
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260318T080000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260402T170000
DTSTAMP:20260920T011608
CREATED:20260327T162413Z
LAST-MODIFIED:20260415T125823Z
UID:14002-1773820800-1775149200@finatrullas.com
SUMMARY:Congrés de trauma\, apego i resiliència 2026
DESCRIPTION:Dotze dies d’aquest viatge tan enriquidor dins del món del trauma\, l’ apego i la resiliència. Com sempre\, és un plaer poder-ho compartir amb vosaltres. Cada conversa\, cada reflexió i cada mirada suma. Ens ajuda a comprendre una mica més la complexitat i també la capacitat de transformació que tenim com a persones.\nSi heu tingut l’oportunitat d’escoltar alguna de les converses\, segur que ha estat enriquidor. Tot aporta\, sovint és en aquests espais on apareixen petites llavors de canvi que poden tenir un gran impacte. \nAra ja han finalitzat\, si vau poder seguir-les a través de l’enllaç que us vaig compartir aquí al blog\, només dir-vos que haurà estat un plaer. La última ponència va ser el dia 1 d’Abril impartida per Boris Cyrulnik. \n  \n\nhttps://finatrullas.com/wp-content/uploads/2026/03/WhatsApp-Video-2026-03-27-at-17.36.28.mp4\nEl llistat de ponències: \nPONENTS X REVISAR INTERÈS \n-Linda Thai. El impacto colectivo y transgeneracional del genocidio y el borrado.\n-Bessel van der Kolk & Licia Sky. El cuerpo lleva la cuenta en la práctica: experimentar la sanación desde dentro.\n-Frank Anderson. La bendición y la maldición de la IA en la terapia del trauma.\n-Céline Gréco. Abordar el maltrato infantil: prevención y recuperación en la salud mental infantil y adolescente.\n-Bethany Brand. Encontrar un terreno firme para superar obstáculos en el tratamiento del trauma.\n-Stephen Porges. No todos los traumas son iguales: introducción al trauma centinela.\n-Pat Ogden. La inteligencia del cuerpo como fuerza curativa.\n-Resmaa Menakem. La conversación que no quieres tener sobre la raza: nuestra responsabilidad con los hijos de los hijos de nuestros hijos.\n-Mike Niconchuk. Inseguridad: explorar la seguridad social y corporal en entornos adversos.\n-Efu Nyaki. Sanar los traumas permite abrir un espacio hacia más paz y alegría en el mundo.\n-Dawson Church. Un cerebro resiliente en un mundo caótico: aprovechar la neuroplasticidad para desarrollar resiliencia.\n-Ana Gomez. Sistemas de defensa y autoprotección en niños y adolescentes con trauma del desarrollo.\n-Lisa Morgan. Apoyo en crisis y prevención del suicidio para personas autistas.\n-Sat Dharam Kaur. Un enfoque compasivo frente a la adicción.\n-Vimalasara. Pensamiento apestoso»: liberarnos de nuestros pensamientos.\n-Bob Schwarz. La EFT basada en el sistema polivagal: un recurso para la práctica clínica y la autorregulación.\n-Stephan Konrad Niederwieser. Quiénes somos realmente\, más allá de la vergüenza y el rechazo hacia nosotros mismos. El Modelo Relacional Neuroafectivo (NARM®)\, un enfoque humano del trauma del desarrollo.\n-Kai Cheng. El impacto social del trauma: de la polarización individual a las polarizaciones sociales.\n-Staci Haines. Un puente para la transformación personal y social en un mundo traumatizado.\n-Deb Dana. De la supervivencia a la sensación de seguridad: una perspectiva polivagal.\nBritt Wray. Ansiedad climática y eco-duelo: repercusiones del cambio climático en la salud mental.\n-Tamala Floyd. Entrelazar el método IFS (Sistemas de Familia Interna) con la sabiduría ancestral para curar el trauma intergeneracional.\n-Jorina Elbers. El corazón es un poderoso recurso\, a menudo oculto\, para curar los traumas.\n-Rick Hanson. Sanar las heridas de la infancia en nuestras relaciones adultas.\n-Dafna Lender. Ser un buen modelo parental no se reduce a la teoría del apego.\n-Kathy Steele. Vergüenza crónica\, trauma crónico y disociación.\n-Ruth Cohn. Apego evitativo\, negligencia y el dilema de la sexualidad.\n-David Kessler. El duelo: liberar el dolor y encontrar sentido.\n-Eric Binet. La ira disociada desde la primera infancia hasta la edad adulta.\n-François le Doze. De los estados del yo a la disociación estructural: cómo se adaptan nuestros cerebros a la falta de seguridad relacional.\n-Dick Schwartz & Jeanne Catanzaro. Cómo el modelo IFS puede ayudar en la vida cotidiana y favorecer las relaciones familiares e íntimas seguras.\n-Boris Cyrulnik (duración: 1 h 30 min ¡en directo desde Marsella!). Después del trauma: lo que nos une\, lo que nos cura\, lo que nos hace humanos. \nGràcies per ser-hi i per formar part d’aquest camí compartit.
URL:https://finatrullas.com/agenda-de-resiliencia/congres-de-trauma-apego-i-resiliencia-2026/
CATEGORIES:adolèscencia,adversidad,ansietat,apego,autoestima,infància,Resiliència,taller,trauma,Xerrada gratuïta
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260602T200000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260602T210000
DTSTAMP:20260920T011608
CREATED:20260521T083607Z
LAST-MODIFIED:20260521T083650Z
UID:14033-1780430400-1780434000@finatrullas.com
SUMMARY:La tecnologia és la solució a la crisi educativa?
DESCRIPTION:Avui us proposo una pregunta que sembla simple\, però que amaga una gran complexitat: pot la tecnologia resoldre la crisi educativa que vivim? \nEn els darrers cinc anys\, investigacions de centres com Harvard\, Stanford o la UOC han començat a matisar una idea que havíem donat gairebé per feta: més tecnologia no equival necessàriament a millor aprenentatge. \nDe fet\, alguns estudis apunten que la clau no és tant l’eina com la qualitat del vincle\, l’atenció sostinguda i el sentit que l’alumne dona a allò que aprèn. \nLa tecnologia pot amplificar\, però també pot dispersar. Pot connectar\, però també pot buidar. \nDes de la pràctica clínica i socioeducativa\, veiem cada dia joves hiperconnectats però sovint desorientats. \n\nCom arbres amb moltes branques digitals\, però amb arrels poc profundes. \n\nI aquí és on la metàfora de la natura ens ajuda: cap arbre creix només amb llum artificial; necessita terra\, temps i relació amb l’entorn. \nL’educació\, també. \nHi ha una dimensió que sovint oblidem en el debat educatiu: la tecnologia no només modifica què aprenem\, sinó també com ens percebem a nosaltres mateixos mentre aprenem. \nQuan el coneixement es fragmenta en estímuls ràpids\, corre el risc de perdre’s la continuïtat interna que permet construir identitat. \nDes d’una mirada psicològica\, això pot generar subjectes molt informats però poc integrats\, capaços de consumir dades però amb dificultats per transformar-les en experiència significativa. \n\nPotser la veritable crisi no és d’accés al coneixement\, sinó de metabolització del coneixement: la capacitat d’aturar-nos\, de donar sentit i de fer-lo propi. \n\nEn aquest espai de pausa —cada vegada més escàs— és on sorgeix el pensament crític i també la llibertat interior. \nDonem per suposada l’existència d’una crisi educativa\, però potser val la pena aturar-nos un moment i preguntar-nos d’on neix aquesta certesa. \nParlem de crisi quan els resultats no s’ajusten a les expectatives\, quan les metodologies tradicionals deixen de donar resposta o quan els adolescents semblen desconnectats del sistema. \nPerò també podríem entendre aquesta “crisi” com un símptoma de transformació més profunda: un desajust entre un model educatiu encara lineal i una realitat vital cada vegada més complexa\, fragmentada i accelerada. \nDes d’aquesta mirada\, potser no estem davant d’un col·lapse\, sinó d’un canvi de paradigma que apunta cap a una educació ecosistèmica o de bosc viu / un paradigma d’aprenentatge ecosocial integrat / un pas de l’escola-màquina a l’escola-ecosistema / una pedagogia del sentit\, on l’aprenentatge no es limita a la transmissió de continguts\, sinó que integra emoció\, relació\, tecnologia i pensament crític com a parts inseparables d’un mateix procés de construcció de sentit. \nLa resiliència educativa no passa per substituir el mestre per una pantalla\, sinó per integrar la tecnologia dins d’un ecosistema humà\, emocional i crític. \nPassa per recuperar la curiositat\, el pensament lent\, la capacitat de frustració. \n\nPassa per educar no només per saber\, sinó per ser. \n\nPotser la pregunta no és si la tecnologia és la solució\, sinó: al servei de què la posem? \nPerquè la tecnologia no és només una eina\, sinó una manera de revelar el món i d’entendre’l\, i el seu sentit depèn profundament de la manera com ens hi relacionem. \nAvui obrim espais per pensar-ho plegats. \nEl que hem dibuixat fins aquí és el què; i potser ara ens toca fer un pas més i començar a acceptar-lo per poder entrar en el com. \nCom ho fem realitat? \nQuines estratègies necessitem? \nQuines estructures ho poden sostenir? \nQuè hem de transformar —en les aules\, en els vincles\, en les mirades— perquè aquest canvi no sigui només un discurs\, sinó una pràctica viva i possible?
URL:https://finatrullas.com/agenda-de-resiliencia/la-tecnologia-es-la-solucio-a-la-crisi-educativa/
END:VEVENT
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260922T200000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260922T210000
DTSTAMP:20260920T011608
CREATED:20260915T144531Z
LAST-MODIFIED:20260915T144531Z
UID:14138-1790107200-1790110800@finatrullas.com
SUMMARY:Podem posar límits sense sentir-nos culpables?
DESCRIPTION:On neix la culpa quan posem límits? \nEn psicologia contemporània parlem de mentalització\, metacognició\, afectivitat mentalitzada i confiança epistèmica. Conceptes diferents que apunten\, en el fons\, a una mateixa capacitat: poder observar què pensem\, què sentim\, interpretar què passa en l’altre sense perdre el contacte amb el nostre propi criteri. \nI potser aquí comença el conflicte. \nPerquè podem saber racionalment que tenim dret a posar un límit i\, tanmateix\, sentir culpa quan el posem. \nPer què? \nPerquè aquesta culpa no sempre neix en el present. A vegades ve de lluny: d’allò que vam aprendre sobre agradar\, obeir\, cuidar\, evitar el conflicte o no decebre. El cervell aprèn patrons de protecció\, però allò que un dia ens va ajudar a conservar un vincle pot deixar de ser necessari quan som adults. \n \n\nI aquí em ve al cap una història de la mitologia grega: Ariadna i el seu fil. \nAriadna dona a Teseu un fil perquè pugui entrar al laberint\, trobar el Minotaure i\, sobretot\, trobar el camí de tornada. \nPerò m’agrada pensar que\, de vegades\, nosaltres també tenim fils apresos. Aprenem molt aviat què hem de fer per no perdre l’altre: agradar\, anticipar\, cuidar\, callar\, evitar el conflicte\, no decebre. \nI potser allò que un dia ens va ajudar a sortir del nostre laberint continua guiant-nos molts anys després. \n\n \nAleshores apareixen les preguntes: \n\nCom sabem si aquell fil encara ens protegeix o si ara ja ens impedeix caminar lliurement?\nQuan sento culpa per dir que no\, estic davant d’una responsabilitat real o davant d’un patró après?\nQuina part d’aquesta emoció pertany al present i quina ve de la meva història?\nPodem tolerar que algú es decebi amb nosaltres sense interpretar-ho com que hem fet alguna cosa malament?\nPodem entendre la culpa sense haver d’obeir-la?\n\n \n\n\n    Una cosa és haver fet alguna cosa malament.\n    Una altra és sentir que estem fent alguna cosa malament perquè algú no està content amb nosaltres.\n   \n\n    La culpa és una emoció que apareix quan percebem que hem transgredit una norma\, hem perjudicat algú o no hem complert allò que creiem que hauríem d’haver fet.\n   \n\n    Podem sentir una emoció. La podem acollir\, escoltar\, entendre.\n    El que sí que podem triar és què en fem\, d’aquesta emoció\, i quina conducta decidim prendre.\n    Perquè sentir no sempre és triar. Actuar\, sí.\n   \n\n \n\nPotser posar límits no és aixecar una paret. \n\n    Potser és aprendre a posar cada cosa al seu lloc:\n    jo\, al meu lloc. Tu\, al teu.\n    La meva responsabilitat\, amb mi. La teva\, amb tu.\n    I entre tots dos\, un espai on el vincle pugui respirar.\n   \n\n \n\n  Fina Trullàs Grabalosa\n  finatrullas.com\n \n \n\n \nAnnex Científic\nClica sobre cada apartat per consultar les referències i la base científica: \n\n\n1. Mentalització i experiències primerenques — Yang & Huang (2024)\n\nChild Abuse & Neglect \nMetaanàlisi de 23 estudis amb 3.910 participants sobre la relació entre maltractament infantil i capacitat de mentalització. \nEls resultats van mostrar una associació negativa significativa entre maltractament infantil i mentalització (r = −0\,21; IC 95%: −0\,26 a −0\,15). Una major gravetat del maltractament es relacionava amb una menor capacitat de mentalització. \nAutors: Department of Psychology\, Institute of Education\, China University of Geosciences\, Wuhan. \n \n\n\n2. Adversitat infantil i regulació emocional — Miu et al. (2022)\n\nClinical Psychology Review \nMetaanàlisi de 215 estudis sobre adversitat infantil\, regulació emocional i psicopatologia. \nEls resultats van mostrar que l’adversitat infantil s’associava amb més dificultats de regulació emocional\, més ús habitual de la rumiació i la supressió\, i menys ús de la reavaluació cognitiva. Les diferents dimensions de regulació emocional van actuar com a mediadors en la relació entre adversitat infantil i psicopatologia\, excepte la distracció. \nAutors: Babeș-Bolyai University (Romania) i University of Wisconsin-Madison. \n \n\n\n3. Confiança epistèmica\, afectivitat mentalitzada i funcionament reflexiu — Tironi et al. (2024)\n\nJournal of Clinical Psychology \nEstudi amb 306 adolescents (13–19 anys) que va analitzar experiències adverses durant la infància\, ajustament psicològic\, confiança epistèmica\, afectivitat mentalitzada i funcionament reflexiu. \nLes experiències adverses predien un major desajustament psicològic. La desconfiança epistèmica\, la credulitat i la incertesa sobre els estats mentals van mediar aquesta associació. L’afectivitat mentalitzada va mostrar un possible paper protector. \nAutors: University of Genoa i Sapienza University of Rome. \n \n\n\n4. Confiança epistèmica i mentalització — Schwarzer et al. (2025)\n\nChild Abuse & Neglect \nEstudi transversal amb 382 estudiants universitaris sobre maltractament infantil\, inseguretat de l’aferrament\, desconfiança epistèmica i mentalització ineficaç. \nLa desconfiança epistèmica va actuar com a mediadora directa de l’associació entre maltractament infantil i mentalització ineficaç. \nAutors: Heidelberg University of Education\, Ludwigsburg University of Education\, Peter Fonagy i Tobias Nolte. \n \n\n\n5. Adversitat infantil i sensibilitat al rebuig — Gao et al. (2024)\n\nTrauma\, Violence\, & Abuse \nMetaanàlisi de 16 estudis i 5.335 participants. \nAssociació positiva significativa entre maltractament infantil i sensibilitat al rebuig (r = 0\,230; p < .001). L’associació va ser especialment elevada en el cas de l’abús emocional (r = 0\,275) per sobre del físic (r = 0\,157). \nAutors: Shanghai University\, University of Amsterdam\, Southwest University i The Hong Kong Polytechnic University. \n \n\n\n6. Rebuig social i processament del valor relacional — Babür et al. (2024)\n\nProceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) \nEstudi de neuroimatge computacional sobre aprenentatge davant experiències d’acceptació i rebuig social. \nDiferenciació de l’aprenentatge de recompenses de l’aprenentatge sobre el «valor relacional» que una altra persona ens atribueix\, associant-los a xarxes cerebrals diferents. \nAutors: University of Southern California i University of Chicago. \n \n\n\n7. Culpa anticipada i interès propi — Zhang\, Zeelenberg & Breugelmans (2021)\n\nEmotion \nConjunt de sis estudis amb 2.988 participants sobre el paper de la culpa anticipada en decisions d’interès propi. \nMostra com moltes persones eviten reclamar allò que els pertany legítimament pel sol fet d’anticipar la culpa\, prioritzant la protecció de la relació per sobre del propi benefici. \n \n\n\n8. Culpa interpersonal\, aferrament i responsabilitat — Leonardi et al. (2022)\n\nScandinavian Journal of Psychology \nEstudi amb 393 participants analitzant aferrament\, altruisme i diferents formes de culpa: responsabilitat omnipotent\, supervivència\, culpa per separació/deslleialtat i autoodi. \nAutors: Sapienza University of Rome\, Adelphi University i University of British Columbia. \n \n\n\n9. Dir «no» i anticipar les conseqüències — Lu\, Fang & Qiu (2023)\n\nJournal of Experimental Psychology: Applied \nInvestigació amb més de 3.600 participants demostrant que qui diu «no» tendeix a sobreestimar de manera sistemàtica les conseqüències negatives del rebuig. \nAutors: East China Normal University (Shanghai Key Laboratory of Mental Health). \n \n\n\n10. Expressió emocional\, autocompassió i relacions — Sasaki (2021) & Lathren (2021)\n\nEmotion (Sasaki et al.\, 2021): Anàlisi de 427 parelles sobre com la supressió emocional debilita directament la satisfacció relacional. \nMindfulness (Lathren et al.\, 2021): Revisió de 72 estudis sobre l’autocompassió com a facilitador d’un aferrament segur i formes constructives d’afrontar el conflicte. \n \n\n\n \n\n  Nota metodològica: Els estudis inclosos presenten diferents dissenys —metaanàlisis\, revisions\, estudis correlacionals\, estudis experimentals i investigacions de neuroimatge—. Per tant\, els resultats no tenen tots el mateix nivell d’evidència i no permeten establir causalitat en tots els casos. Aquesta diversitat és clau per interpretar els resultats i situar-los dins del conjunt de la literatura científica.
URL:https://finatrullas.com/agenda-de-resiliencia/podem-posar-limits-sense-sentir-nos-culpables/
END:VEVENT
END:VCALENDAR