BEGIN:VCALENDAR
VERSION:2.0
PRODID:-//Fina Trullàs - ECPv6.15.17//NONSGML v1.0//EN
CALSCALE:GREGORIAN
METHOD:PUBLISH
X-WR-CALNAME:Fina Trullàs
X-ORIGINAL-URL:https://finatrullas.com
X-WR-CALDESC:Esdeveniments per Fina Trullàs
REFRESH-INTERVAL;VALUE=DURATION:PT1H
X-Robots-Tag:noindex
X-PUBLISHED-TTL:PT1H
BEGIN:VTIMEZONE
TZID:Europe/Madrid
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20250330T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20251026T010000
END:STANDARD
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20260329T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20261025T010000
END:STANDARD
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20270328T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20271031T010000
END:STANDARD
END:VTIMEZONE
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Madrid:20260922T200000
DTEND;TZID=Europe/Madrid:20260922T210000
DTSTAMP:20260918T162114
CREATED:20260915T144531Z
LAST-MODIFIED:20260915T144531Z
UID:14138-1790107200-1790110800@finatrullas.com
SUMMARY:Podem posar límits sense sentir-nos culpables?
DESCRIPTION:On neix la culpa quan posem límits? \nEn psicologia contemporània parlem de mentalització\, metacognició\, afectivitat mentalitzada i confiança epistèmica. Conceptes diferents que apunten\, en el fons\, a una mateixa capacitat: poder observar què pensem\, què sentim\, interpretar què passa en l’altre sense perdre el contacte amb el nostre propi criteri. \nI potser aquí comença el conflicte. \nPerquè podem saber racionalment que tenim dret a posar un límit i\, tanmateix\, sentir culpa quan el posem. \nPer què? \nPerquè aquesta culpa no sempre neix en el present. A vegades ve de lluny: d’allò que vam aprendre sobre agradar\, obeir\, cuidar\, evitar el conflicte o no decebre. El cervell aprèn patrons de protecció\, però allò que un dia ens va ajudar a conservar un vincle pot deixar de ser necessari quan som adults. \n \n\nI aquí em ve al cap una història de la mitologia grega: Ariadna i el seu fil. \nAriadna dona a Teseu un fil perquè pugui entrar al laberint\, trobar el Minotaure i\, sobretot\, trobar el camí de tornada. \nPerò m’agrada pensar que\, de vegades\, nosaltres també tenim fils apresos. Aprenem molt aviat què hem de fer per no perdre l’altre: agradar\, anticipar\, cuidar\, callar\, evitar el conflicte\, no decebre. \nI potser allò que un dia ens va ajudar a sortir del nostre laberint continua guiant-nos molts anys després. \n\n \nAleshores apareixen les preguntes: \n\nCom sabem si aquell fil encara ens protegeix o si ara ja ens impedeix caminar lliurement?\nQuan sento culpa per dir que no\, estic davant d’una responsabilitat real o davant d’un patró après?\nQuina part d’aquesta emoció pertany al present i quina ve de la meva història?\nPodem tolerar que algú es decebi amb nosaltres sense interpretar-ho com que hem fet alguna cosa malament?\nPodem entendre la culpa sense haver d’obeir-la?\n\n \n\n\n    Una cosa és haver fet alguna cosa malament.\n    Una altra és sentir que estem fent alguna cosa malament perquè algú no està content amb nosaltres.\n   \n\n    La culpa és una emoció que apareix quan percebem que hem transgredit una norma\, hem perjudicat algú o no hem complert allò que creiem que hauríem d’haver fet.\n   \n\n    Podem sentir una emoció. La podem acollir\, escoltar\, entendre.\n    El que sí que podem triar és què en fem\, d’aquesta emoció\, i quina conducta decidim prendre.\n    Perquè sentir no sempre és triar. Actuar\, sí.\n   \n\n \n\nPotser posar límits no és aixecar una paret. \n\n    Potser és aprendre a posar cada cosa al seu lloc:\n    jo\, al meu lloc. Tu\, al teu.\n    La meva responsabilitat\, amb mi. La teva\, amb tu.\n    I entre tots dos\, un espai on el vincle pugui respirar.\n   \n\n \n\n  Fina Trullàs Grabalosa\n  finatrullas.com\n \n \n\n \nAnnex Científic\nClica sobre cada apartat per consultar les referències i la base científica: \n\n\n1. Mentalització i experiències primerenques — Yang & Huang (2024)\n\nChild Abuse & Neglect \nMetaanàlisi de 23 estudis amb 3.910 participants sobre la relació entre maltractament infantil i capacitat de mentalització. \nEls resultats van mostrar una associació negativa significativa entre maltractament infantil i mentalització (r = −0\,21; IC 95%: −0\,26 a −0\,15). Una major gravetat del maltractament es relacionava amb una menor capacitat de mentalització. \nAutors: Department of Psychology\, Institute of Education\, China University of Geosciences\, Wuhan. \n \n\n\n2. Adversitat infantil i regulació emocional — Miu et al. (2022)\n\nClinical Psychology Review \nMetaanàlisi de 215 estudis sobre adversitat infantil\, regulació emocional i psicopatologia. \nEls resultats van mostrar que l’adversitat infantil s’associava amb més dificultats de regulació emocional\, més ús habitual de la rumiació i la supressió\, i menys ús de la reavaluació cognitiva. Les diferents dimensions de regulació emocional van actuar com a mediadors en la relació entre adversitat infantil i psicopatologia\, excepte la distracció. \nAutors: Babeș-Bolyai University (Romania) i University of Wisconsin-Madison. \n \n\n\n3. Confiança epistèmica\, afectivitat mentalitzada i funcionament reflexiu — Tironi et al. (2024)\n\nJournal of Clinical Psychology \nEstudi amb 306 adolescents (13–19 anys) que va analitzar experiències adverses durant la infància\, ajustament psicològic\, confiança epistèmica\, afectivitat mentalitzada i funcionament reflexiu. \nLes experiències adverses predien un major desajustament psicològic. La desconfiança epistèmica\, la credulitat i la incertesa sobre els estats mentals van mediar aquesta associació. L’afectivitat mentalitzada va mostrar un possible paper protector. \nAutors: University of Genoa i Sapienza University of Rome. \n \n\n\n4. Confiança epistèmica i mentalització — Schwarzer et al. (2025)\n\nChild Abuse & Neglect \nEstudi transversal amb 382 estudiants universitaris sobre maltractament infantil\, inseguretat de l’aferrament\, desconfiança epistèmica i mentalització ineficaç. \nLa desconfiança epistèmica va actuar com a mediadora directa de l’associació entre maltractament infantil i mentalització ineficaç. \nAutors: Heidelberg University of Education\, Ludwigsburg University of Education\, Peter Fonagy i Tobias Nolte. \n \n\n\n5. Adversitat infantil i sensibilitat al rebuig — Gao et al. (2024)\n\nTrauma\, Violence\, & Abuse \nMetaanàlisi de 16 estudis i 5.335 participants. \nAssociació positiva significativa entre maltractament infantil i sensibilitat al rebuig (r = 0\,230; p < .001). L’associació va ser especialment elevada en el cas de l’abús emocional (r = 0\,275) per sobre del físic (r = 0\,157). \nAutors: Shanghai University\, University of Amsterdam\, Southwest University i The Hong Kong Polytechnic University. \n \n\n\n6. Rebuig social i processament del valor relacional — Babür et al. (2024)\n\nProceedings of the National Academy of Sciences (PNAS) \nEstudi de neuroimatge computacional sobre aprenentatge davant experiències d’acceptació i rebuig social. \nDiferenciació de l’aprenentatge de recompenses de l’aprenentatge sobre el «valor relacional» que una altra persona ens atribueix\, associant-los a xarxes cerebrals diferents. \nAutors: University of Southern California i University of Chicago. \n \n\n\n7. Culpa anticipada i interès propi — Zhang\, Zeelenberg & Breugelmans (2021)\n\nEmotion \nConjunt de sis estudis amb 2.988 participants sobre el paper de la culpa anticipada en decisions d’interès propi. \nMostra com moltes persones eviten reclamar allò que els pertany legítimament pel sol fet d’anticipar la culpa\, prioritzant la protecció de la relació per sobre del propi benefici. \n \n\n\n8. Culpa interpersonal\, aferrament i responsabilitat — Leonardi et al. (2022)\n\nScandinavian Journal of Psychology \nEstudi amb 393 participants analitzant aferrament\, altruisme i diferents formes de culpa: responsabilitat omnipotent\, supervivència\, culpa per separació/deslleialtat i autoodi. \nAutors: Sapienza University of Rome\, Adelphi University i University of British Columbia. \n \n\n\n9. Dir «no» i anticipar les conseqüències — Lu\, Fang & Qiu (2023)\n\nJournal of Experimental Psychology: Applied \nInvestigació amb més de 3.600 participants demostrant que qui diu «no» tendeix a sobreestimar de manera sistemàtica les conseqüències negatives del rebuig. \nAutors: East China Normal University (Shanghai Key Laboratory of Mental Health). \n \n\n\n10. Expressió emocional\, autocompassió i relacions — Sasaki (2021) & Lathren (2021)\n\nEmotion (Sasaki et al.\, 2021): Anàlisi de 427 parelles sobre com la supressió emocional debilita directament la satisfacció relacional. \nMindfulness (Lathren et al.\, 2021): Revisió de 72 estudis sobre l’autocompassió com a facilitador d’un aferrament segur i formes constructives d’afrontar el conflicte. \n \n\n\n \n\n  Nota metodològica: Els estudis inclosos presenten diferents dissenys —metaanàlisis\, revisions\, estudis correlacionals\, estudis experimentals i investigacions de neuroimatge—. Per tant\, els resultats no tenen tots el mateix nivell d’evidència i no permeten establir causalitat en tots els casos. Aquesta diversitat és clau per interpretar els resultats i situar-los dins del conjunt de la literatura científica.
URL:https://finatrullas.com/agenda-de-resiliencia/podem-posar-limits-sense-sentir-nos-culpables/
END:VEVENT
END:VCALENDAR