Aquí us presento el guió del programa de ràdio El Punt de l’interrogant i el seu audio que es va dur terme el dimarts 4 de desembre

La propera xerrada sobre el tema serà el divendres 22 de febrer

Què ens impedeix ser assertius?

L’assertivitat és una necessitat de les persones per resoldre les qüestions del dia a dia de manera satisfactòria. Expressant els pensaments, els sentiments i alhora defensant les teves necessitats tant en l’àmbit personal com social. El fenomen de la resiliència parla de l’assertivitat com a procés per treballar i millorar les nostres capacitats.

És un estil de comunicació que es centra en dos pols oposats: agressivitat i passivitat, per tant, depèn de l’estil de comunicació que utilitzem tindrem unes respostes més o menys assertives. Per exemple:

Tres amics perden el tren, la conversa de cada personatge és diferent, seguint el model de respostes aquestes poden ser més o menys assertives: -comprenc que estigueu enfadats, però jo em sento trist, quines opcions tenim…-No importa, com vosaltres preferiu…-Per la vostra culpa… Aquests exemples de reaccions davant d’un fet que ens afecta poden ser el punt de partida per a treballar la resiliència.

L’assertivitat té graus, no és un si o un no. Dependrà dels nostres valors, creences, la cultura en la qual vivim, el moment històric i altres… El que per mi pot ser assertiu per una altra persona pot ser tot el contrari, la percepció del món és real per cada persona. Si pensem que sempre hem de ser assertius a la primera, és fàcil que caiem amb el desapoderament.

L’assertivitat ens activa el nostre sistema de recompensa… més encerts impliquen més satisfacció… però els encerts fàcils no ens activen de la mateixa manera que un encert que ens requereixi més esforç, no obstant això, hem de tenir la fortalesa per suportar la pressió de la frustració. La frustració molts cops va associada a les creences conscients i inconscients. Exemple d’una creença: “si demanem les coses bé, la resposta serà positiva per nosaltres”. Això fa que molts cops no esperem un no, si el rebrem, ens altera el nostre sistema neuronal, les emocions, els sentiments i les accions que emprenem s’activen de manera no assertiva. Per altra banda ser assertius ens omplirà els nostres magatzems de neurotransmissors: dopamina, cetonina, oxitocina… l’hormona de la felicitat.

L’assertivitat, ens ve donada des del naixement?, es fa? o es refà? si tenim una visió positiva, constructiva i creiem en les capacitats humanes, és a dir la capacitat resilient i els seus processos iniciarem un camí de millora, o de reforçament, partint de la consciència de l’aquí i l’ara, no deixant de banda les nostres arrels. Una de les maneres és treballant la caseta de la resiliència, La xarxa de bons tractes que ens ajuden en el nostre procés d’assertivitat, aportant una bona comunicació verbal i corporal, trobant l’equilibri entre els altres i el jo, potenciant el fet de donar i saber rebre, expressar les satisfaccions i afectes, reconèixer l’esforç de les persones, la vida és un regal, mirar als ulls, abraçar… en definitiva observant, escoltant i mirant el nostre interior i tot el que ens envolta.

Arribaré a ser més assertiva si soc capaç d’envoltar-me de totes les persones que em permetin desplegar-me tal com soc i em tinguin present dins la xarxa de bons tractes.

2018-12-05T21:01:19+00:00

Deja un comentario