Com sanar les ferides emocionals?

Les ferides emocionals són experiències doloroses que poden sorgir de traumes no resolts, pèrdues, relacions complicades o altres situacions que ens marquen profundament. Sanar-les és un procés que requereix temps, paciència i sovint ajuda professional.

Parlem de les diferències  entre les ferides emocionals i els traumes emocionals. Són conceptes relacionats amb el benestar psicològic però tenen diferències clares en la seva naturalesa, intensitat i impacte. Pel que fa a la seva intensitat, les ferides emocionals són menys intenses i més fàcils de gestionar, mentre que els traumes emocionals són més profunds i poden requerir ajuda professional. Respecte la durada, les ferides emocionals  es poden sanar amb el temps, però els traumes poden tenir efectes a llarg termini si no es tracten adequadament. Pel seu impacte, els traumes poden alterar el funcionament psicològic i emocional d’una persona de manera significativa, mentre que les ferides emocionals solen tenir un impacte més lleu i temporal.

Detallem algunes estratègies per abordar aquest procés:

En primer lloc és important saber les ferides de l’ànima, conèixer quines són, saber el seu funcionament. Segons el llibre “Més enllà del Jo” de Mario Salvador, quan una persona experimenta una situació amenaçant o traumàtica, el cervell activa mecanismes de supervivència que poden deixar empremtes emocionals profundes. Aquestes empremtes poden quedar marcades en el sistema nerviós, afectant la manera com la persona processa les emocions i les experiències futures. Lise Bourbeau ho explica al seu llibre “Les cinc ferides que impedeixen ser un mateix”, on descriu les cinc ferides emocionals que poden marcar profundament les persones al llarg de la seva vida: el rebuig, l’abandonament, la humiliació, la traïció i la injustícia. A cada ferida se li associen uns sentiments i unes possibles dificultats.

Identificar la causa, ser conscients. És essencial reconèixer d’on prové el dolor emocional. Moltes vegades, aquestes ferides es desenvolupen durant la infància o estan relacionades amb experiències passades com relacions amb familiars, amistats,  parelles o fins i tot amb la pèrdua d’un ésser estimat. Entendre l’origen del dolor és el primer pas per començar a sanar.

Moltes vegades em pregunten, com ho faig per sanar aquesta ferida? Doncs primer de tot agafar-ne consciència amb totes les seves dimensions, saber com ens impacta  en el nostre dia a dia tenir aquesta ferida i no tenir-ne una altra; Tens pors? tens inseguretats?, et costa fer alguna cosa?, no pots controlar les teves emocions, la teva ràbia, el teu to de veu?, el respecte cap als altres? Agafem consciència sobre què ens passa.

Permetre’s sentir i expressar les emocions. És important donar-se permís per sentir tristesa, ràbia o por, i expressar aquestes emocions de manera saludable. Dedicar-hi temps i mirar-ho de cares, parlant amb algú de confiança o escriure en un diari.

Construir vincles saludables, crear i sostenir una xarxa de bons tractes. Les relacions positives poden ser una font de suport i curació. Envoltar-se de persones que ens respectin i ens valorin pot ajudar a reconstruir la confiança.

Treballar l’autoestima, empoderar-se. Treballar l’autoacceptació i en la valoració personal és clau per recuperar la confiança en un mateix. Moltes ferides estan arrelades en creences limitants. Per exemple, una persona amb la ferida de rebuig pot creure que no és digna d’amor. Escoltar el cor (fer-nos preguntes com què vull, què necessito? em sento cansat/da o tinc energia?, faig el que vull fer o el que se suposa que he de fer?, què vull realment a la vida?). Parlar-nos amb dolçor i aprendre dels errors que hem comès, poden ser algunes de les maneres per aprendre a estimar-nos una mica més.

Practicar l’auto cura física i emocional. Això pot incloure activitats com la meditació, l’exercici físic diari, una alimentació equilibrada i moments de descans per connectar amb un mateix.

Viure el present i deixar anar el passat. Moltes ferides emocionals es mantenen obertes perquè ens aferrem al passat. Aprendre a viure el present, des de la llibertat i sense projectar el dolor en les relacions actuals és fonamental per avançar.

Sanar les ferides emocionals és un procés personal i únic per a cada persona. La fórmula màgica? amb paciència, suport i les eines adequades és possible deixar enrere el dolor i viure una vida més plena i lliure. El dolor i les alegries metabolitzen quan li donem un significat a l’experiència viscuda.

Abraça les teves ferides, perquè elles expliquen una història de superació i valentia. El teu cor és com una flor que, malgrat les tempestes sempre troba la manera de tornar a florir. Així doncs, escrivim, pintem, cantem, ballem,  somriem, abracem, badem… gaudim d’estar aquí! Gràcies per ser – hi.

Abans d’acabar, m’agradaria llegir-vos unes paraules.

Sabies que som el fruit de les llavors que es van plantar a la nostra infància? Per exemple, si de nen et deien “és molt car” cada vegada que demanaves alguna cosa que et feia falta, potser que siguis un adult que se sent culpable cada vegada que gasta diners en sí mateix.

Si de nen et va tocar ser responsable abans de temps, cuidant dels teus pares, avis o germans petits, potser seràs un adult que està pendent de tothom menys de tu mateix. Si de nen se’n reien de tu cada vegada que estaves trist o enfadat, potser siguis un adult que prefereix no parlar per no molestar o que es posi vermell si li toca fer-ho.

Si de nen mai et van reconèixer o felicitar per les teves metes, potser siguis un adult amb un diàleg intern molt auto exigent i agressiu.

Si de nen vas ser testimoni d’una separació traumàtica, potser d’adult et costi molt l’entrega, la confiança i el compromís amb parella.

Si de nen vas rebre moltes crítiques dels teus cuidadors, potser siguis una adult amb una autoestima debilitada i necessitis constantment l’aprovació externa.

Si de nen algú feia les coses per tu, potser siguis un adult que et sentis incapaç i pensis que “sol no podràs” i cedeixis el teu poder a qualsevol que t’ajudi a resoldre.

La bona notícia es que el teu nen ferit segueix allà esperant a ser vist només per tu. Mira’l, escolta’l, abraça’l, converteix-te en l’adult que et va fer falta.

Som els fruits de les llavors que es van plantar a la nostra infància, no fa falta arrancar res ni remoure terra. Només regar-nos d’amor propi, tancar els ulls de cara al sol, respirar profund i acceptar-nos per a començar a florir”.finatrullas.com

 

finatrullas.com

 

Cançó d’Àlex Roa : https://www.youtube.com/watch?v=_y0YED8kUKw

Podeu escoltar el programa al següent enllaç: https://www.radioarenys.cat/programs/elpuntdelinterrogant/radioarenysdemar_podcast_42063