ALS ESTUDIS DE RESILIÈNCIA CADA ETAPA ÉS ANALITZABLE CIENTÍFICAMENT I AVALUABLE CLÍNICAMENT

En els estudis de resiliència cadascuna de les etapes és analitzable científicament i avaluable clínicam

  • La genètica ja no és una destinació inexorable des que els genetistes van demostrar que l’ambient no para de modular l’expressió d’aquest codi hereditari. Patint les pressions de l’ambient, l’epigènesi modifica constantment l’expressió dels gens;
  • La neuroimatge fotografia la manera com s’organitzen els circuits neuronals i també com el cervell que es va quedar sorprès davant d’un trauma que torna a funcionar quan s’aconsegueix tranquil·litzar el ferit a l’ànima. Anàlisis quantitatives neurobiològiques força simples revelen que un nen alterat per l’empobriment del seu nínxol sensorial restableix el seu metabolisme quan se sent segur;
  • Els psicoanalistes van ser els primers a descriure la carència afectiva i els danys que produeixen en el desenvolupament.(..) No obstant, la solució era simple: només cal organitzar al voltant del nadó un sistema familiar d”apegos” múltiples”.: la mare és, per descomptat, una figura prioritària del vincle, però el pare, l’àvia, cuidadors, diríem que tot un poble sencer, n’aporten de secundaris;
  • Els tests psicològics, validats estadísticament, indiquen de manera fiable una millora del món interior després de la ferida. El reinici de l’evolució, gràcies  als efectes del suport i del treball de la mentalització, és avaluable de manera força precisa;
  • El funcionament familiar (més que la seva estructura) permet observar les modificacions afectives i relacionals sota l‟efecte d‟intervencions mobilitzadores exteriors a la família (amics, sacerdots, psicoterapeutes);
  • L’estudi de poblacions ens ajuda a comprendre estadísticament perquè els grups socials colpejats per la guerra, la precarietat social, l’emigració o una catàstrofe natural tiren endavant i pateixen menys trastorns psicològics quan el context polític facilita la solidaritat i la tradició. En tots aquests casos, l‟art modifica la representació de la memòria ferida. El subjecte ja no és presoner del seu passat traumàtic, cesa de rumiar quan pot remodelar la imatge de la desgràcia i produir un relat, una pintura o una pel·lícula que compartirà amb els seus amics. Ja no és una cosa arrossegada pel torrent d’infelicitat; tan bon punt elabora una obra d’art o desenvolupa una reflexió, torna a ser subjecte, autor del seu nou desenvolupament. “Mirar, comprendre i conèixer” es converteixen en les seves armes de llibertat. (Cyrulnik, 2015)

 

Vaig tenir l’honor de poder assistir a una de les seves xerrades a Barcelona,

el desembre de 2021

(podeu veure’n el vídeo a l’instagram)

 

El dolor es inevitable, el sufrimiento es opcional (Vídeo)