Dormim prou?

És important observar com hem après a dormir, mirant el punt de partida. Com ens ho van ensenyar, com ens van acompanyar: des de l’estimació? el respecte? l’amor? o bé al contrari. I com ens acompanyem ara, ho fem des del mateix punt de partida?

Mirar enrere no vol dir jutjar, simplement vol dir mirar i analitzar. El son és com un repte: hi ha persones a qui els surt de forma innata o ho han après des de la infància i altres a qui els cal un entrenament i/o adquisició de noves estratègies. Alguns cops no tenim accés a aquest record, perquè hi ha traumes no resolts, situacions traumàtiques que ens bloquegen l’accés a aquesta informació.

Per poder respondre la pregunta d’avui, caldria definir quins són els nostres barems. Hi ha persones que creuen que amb poques hores en fan prou i altres creuen que en necessiten més. Els estudis demostren que menys de 6 hores no és suficient i més de 10 és excessiu. També cal tenir en compte l’edat, a la vellesa el son ja no es tan continu i podem anar fent petits sons durant el dia que poden ser tant o més reparadors.

Hem de valorar si dormim bé o no, analitzant tant la quantitat com la qualitat, ja que totes dues són importants. Per tant, estem parlant de fer una mirada més profunda respecte al son, tinguent en compte diferents angles.

Entenem com funcionen les fases del nostre son? Per què és important dormir? Què reparem? Somiem sempre?

Baixem els nivells d’estrès, netegem el fetge, baixem la pressió arterial; un son reparador passa per les 5 fases: les 4 primeres de no REM i la cinquena de REM. Mentre dormim podem tenir diferents cicles de son.

Hi ha moltes tècniques que ens parlen sobre com adquirir una bona higiene del son: els rituals abans, durant i després. Baixar el ritme de vida per poder parar les màquines i deixar que el nostre cos repari tot allò que ha passat durant el dia, des de la tranquil·litat, des del sentir que tot està bé, des del parasimpàtic.

Dormir bé ens ajuda a recuperar i adquirir noves connexions cerebrals, assenta aprenentatges, ajuda la memòria, evita malalties. És important ensenyar els infants a adquirir el son des de l’amabilitat, des de l’acompanyament, des del sistema parasimpàtic, no des de la por, la soledat o la tristesa.

Al llarg de la vida, si anem introduint estratègies, no des de la urgència sinó des del plaer d’aprendre, podrem adquirir tècniques per assolir un son de qualitat: meditació, mentalització, introducció de la primera part de l’EMDR, tècnica del 4/7/8, introducció d’alguns rituals, buscar un entorn segur i adequat (potser orientat des del Feng Shui).

Per tant, des del meu punt de vista, cal cuidar aquesta necessitat bàsica i, si hi ha dificutats, el primer de tot és mirar si hi ha algun trauma no resolt vinculat amb aquest aprenentatge.