On neix la culpa quan posem límits?
En psicologia contemporània parlem de mentalització, metacognició, afectivitat mentalitzada i confiança epistèmica. Conceptes diferents que apunten, en el fons, a una mateixa capacitat: poder observar què pensem, què sentim, interpretar què passa en l’altre sense perdre el contacte amb el nostre propi criteri.
I potser aquí comença el conflicte.
Perquè podem saber racionalment que tenim dret a posar un límit i, tanmateix, sentir culpa quan el posem.
Per què?
Perquè aquesta culpa no sempre neix en el present. A vegades ve de lluny: d’allò que vam aprendre sobre agradar, obeir, cuidar, evitar el conflicte o no decebre. El cervell aprèn patrons de protecció, però allò que un dia ens va ajudar a conservar un vincle pot deixar de ser necessari quan som adults.
I aquí em ve al cap una història de la mitologia grega: Ariadna i el seu fil.
Ariadna dona a Teseu un fil perquè pugui entrar al laberint, trobar el Minotaure i, sobretot, trobar el camí de tornada.
Però m’agrada pensar que, de vegades, nosaltres també tenim fils apresos. Aprenem molt aviat què hem de fer per no perdre l’altre: agradar, anticipar, cuidar, callar, evitar el conflicte, no decebre.
I potser allò que un dia ens va ajudar a sortir del nostre laberint continua guiant-nos molts anys després.
Aleshores apareixen les preguntes:
- Com sabem si aquell fil encara ens protegeix o si ara ja ens impedeix caminar lliurement?
- Quan sento culpa per dir que no, estic davant d’una responsabilitat real o davant d’un patró après?
- Quina part d’aquesta emoció pertany al present i quina ve de la meva història?
- Podem tolerar que algú es decebi amb nosaltres sense interpretar-ho com que hem fet alguna cosa malament?
- Podem entendre la culpa sense haver d’obeir-la?
Una cosa és haver fet alguna cosa malament.
Una altra és sentir que estem fent alguna cosa malament perquè algú no està content amb nosaltres.
La culpa és una emoció que apareix quan percebem que hem transgredit una norma, hem perjudicat algú o no hem complert allò que creiem que hauríem d’haver fet.
Podem sentir una emoció. La podem acollir, escoltar, entendre.
El que sí que podem triar és què en fem, d’aquesta emoció, i quina conducta decidim prendre.
Perquè sentir no sempre és triar. Actuar, sí.
Potser posar límits no és aixecar una paret.
Potser és aprendre a posar cada cosa al seu lloc:
jo, al meu lloc. Tu, al teu.
La meva responsabilitat, amb mi. La teva, amb tu.
I entre tots dos, un espai on el vincle pugui respirar.
He triat «These Boots Are Made for Walkin’» perquè, darrere del seu ritme juganer i irreverent, hi ha una idea que connecta amb el programa: arriba un moment en què podem deixar enrere allò que ens condicionava i començar a caminar d’una altra manera.
Les botes representen aquest moviment: no quedar atrapats en el que vam aprendre, sinó poder escollir cap on volem anar.
I, sobretot, m’agrada perquè no és una elecció òbvia. Té humor, força, actitud i un punt de sorpresa. Després d’haver parlat de culpa, passat i límits, acabar amb unes botes que simplement… caminen em sembla una manera molt més lleugera per anar per la vida.
🎙️ L’espai a la ràdio
Pots escoltar la secció completa en directe el dia del programa a través de Ràdio Arenys i seguir tota l’actualitat de l’espai i de la consulta a xarxes:
Fina Trullàs Grabalosa
finatrullas.com
Annex Científic
Clica sobre cada apartat per consultar les referències i la base científica:
1. Mentalització i experiències primerenques — Yang & Huang (2024)
Child Abuse & Neglect
Metaanàlisi de 23 estudis amb 3.910 participants sobre la relació entre maltractament infantil i capacitat de mentalització.
Els resultats van mostrar una associació negativa significativa entre maltractament infantil i mentalització (r = −0,21; IC 95%: −0,26 a −0,15). Una major gravetat del maltractament es relacionava amb una menor capacitat de mentalització.
Autors: Department of Psychology, Institute of Education, China University of Geosciences, Wuhan.
2. Adversitat infantil i regulació emocional — Miu et al. (2022)
Clinical Psychology Review
Metaanàlisi de 215 estudis sobre adversitat infantil, regulació emocional i psicopatologia.
Els resultats van mostrar que l’adversitat infantil s’associava amb més dificultats de regulació emocional, més ús habitual de la rumiació i la supressió, i menys ús de la reavaluació cognitiva. Les diferents dimensions de regulació emocional van actuar com a mediadors en la relació entre adversitat infantil i psicopatologia, excepte la distracció.
Autors: Babeș-Bolyai University (Romania) i University of Wisconsin-Madison.
3. Confiança epistèmica, afectivitat mentalitzada i funcionament reflexiu — Tironi et al. (2024)
Journal of Clinical Psychology
Estudi amb 306 adolescents (13–19 anys) que va analitzar experiències adverses durant la infància, ajustament psicològic, confiança epistèmica, afectivitat mentalitzada i funcionament reflexiu.
Les experiències adverses predien un major desajustament psicològic. La desconfiança epistèmica, la credulitat i la incertesa sobre els estats mentals van mediar aquesta associació. L’afectivitat mentalitzada va mostrar un possible paper protector.
Autors: University of Genoa i Sapienza University of Rome.
4. Confiança epistèmica i mentalització — Schwarzer et al. (2025)
Child Abuse & Neglect
Estudi transversal amb 382 estudiants universitaris sobre maltractament infantil, inseguretat de l’aferrament, desconfiança epistèmica i mentalització ineficaç.
La desconfiança epistèmica va actuar com a mediadora directa de l’associació entre maltractament infantil i mentalització ineficaç.
Autors: Heidelberg University of Education, Ludwigsburg University of Education, Peter Fonagy i Tobias Nolte.
5. Adversitat infantil i sensibilitat al rebuig — Gao et al. (2024)
Trauma, Violence, & Abuse
Metaanàlisi de 16 estudis i 5.335 participants.
Associació positiva significativa entre maltractament infantil i sensibilitat al rebuig (r = 0,230; p < .001). L’associació va ser especialment elevada en el cas de l’abús emocional (r = 0,275) per sobre del físic (r = 0,157).
Autors: Shanghai University, University of Amsterdam, Southwest University i The Hong Kong Polytechnic University.
6. Rebuig social i processament del valor relacional — Babür et al. (2024)
Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS)
Estudi de neuroimatge computacional sobre aprenentatge davant experiències d’acceptació i rebuig social.
Diferenciació de l’aprenentatge de recompenses de l’aprenentatge sobre el «valor relacional» que una altra persona ens atribueix, associant-los a xarxes cerebrals diferents.
Autors: University of Southern California i University of Chicago.
7. Culpa anticipada i interès propi — Zhang, Zeelenberg & Breugelmans (2021)
Emotion
Conjunt de sis estudis amb 2.988 participants sobre el paper de la culpa anticipada en decisions d’interès propi.
Mostra com moltes persones eviten reclamar allò que els pertany legítimament pel sol fet d’anticipar la culpa, prioritzant la protecció de la relació per sobre del propi benefici.
8. Culpa interpersonal, aferrament i responsabilitat — Leonardi et al. (2022)
Scandinavian Journal of Psychology
Estudi amb 393 participants analitzant aferrament, altruisme i diferents formes de culpa: responsabilitat omnipotent, supervivència, culpa per separació/deslleialtat i autoodi.
Autors: Sapienza University of Rome, Adelphi University i University of British Columbia.
9. Dir «no» i anticipar les conseqüències — Lu, Fang & Qiu (2023)
Journal of Experimental Psychology: Applied
Investigació amb més de 3.600 participants demostrant que qui diu «no» tendeix a sobreestimar de manera sistemàtica les conseqüències negatives del rebuig.
Autors: East China Normal University (Shanghai Key Laboratory of Mental Health).
10. Expressió emocional, autocompassió i relacions — Sasaki (2021) & Lathren (2021)
Emotion (Sasaki et al., 2021): Anàlisi de 427 parelles sobre com la supressió emocional debilita directament la satisfacció relacional.
Mindfulness (Lathren et al., 2021): Revisió de 72 estudis sobre l’autocompassió com a facilitador d’un aferrament segur i formes constructives d’afrontar el conflicte.
Deixa un comentari