Podem transformar les experiències traumàtiques?

Parlem de traumes Si mirem enrere, abans els traumes es resolien de forma diferent, s’intentava passar pàgina sense resoldre’ls: “el temps ho curarà, deixem que passi, no en parlem”. Ara, el paradigme ha canviat, els mirem de cara, els acceptem, demanem ajuda i els compartim com podem o volem amb el nostre entorn, busquem estratègies perquè no es repeteixin i, sobretot, fem previsió per si es tornen a repetir. El trauma és una ferida, física o psicològica, visible o no, percebuda o no, que ens activa el sistema d’alerta per tal que el poguem reconèixer i ens pot fer canviar

2023-10-01T11:40:31+02:00

Com puc gaudir descobrint la realitat?

Primer de tot, per parlar de realitat, m'agradaria contextualitzar-la dins nostre. La nostra realitat pot ser diferent per a cada persona, ja sigui pel moment que vivim, l’època, l’entorn; les coses que passen al nostre entorn, poden modificar la nostra realitat? Per exemple, si tanquem els ulls i ens imaginem un riu, cadascú de nosaltres imaginarem i definirem el nostre riu; tot i que la paraula és la mateixa per a cadascú de nosaltres, cada persona tenim la nostra idea d’aquest riu, que ve determinada per la pròpia experiència vital, potser pel primer cop que el vam veure, que

2023-04-17T19:15:41+02:00

A quines coses haig de dir NO?

És important saber dir que NO, saber posar límits des de l'apego segurper poder tenir un bon vincle amb les altres persones, i sobretot amb un mateix, sense por a ser rebutjats, podent expressar les necessitats que percebem amb un missatge assertiu. Quan el nostre apego de base ha estat evitatiu, el NO el rebem, per exemple, com un “No perquè no”. Quan aquest apego ha sigut ansiós ambivalent, per exemple, el nostre inconscient, rebrem aquest NO com una amenaça, i volem aconseguir el SI a qualsevol preu. És un adverbi de negació, però això no vol dir que

Amb quines ulleres anem pel món?

Cadascú té una personalitat dominant. Hi ha dies, moments i procesos que determinen un sentiment predominant. Farem un llistat generalista de possibles “mirades” sobre el nostre entorn social i les repercussions que això té. Els colors són aleatoris però el seu significat pot venir de creences populars. Vidres de color rosa: positivisme. Tot és perfecte, meravellós i fantàstic. Tot té una raó positiva darrere. Però també potser una desconnexió de la realitat, manca d’empatia, negació de problemes propis o dels altres, que pot portar a un desconcert i davallada anímica en el moment que veiem la falsedat de la

Quina diferència hi ha entre apego i vincle?

"Apego" seria la manera que el nadó viu l'acompanyament, les seves primeres percepcions, sensacions, emocions del que li ve de fora, en contrast amb què sent dins, les primeres relacions, afectuoses i de confort amb la mare o el referent què té cura d'ell. Aquestes primeres vivències influiran en la seva manera d'entendre i viure en el món. Com viu el nadó les seves necessitats? W. Bion ens explica que el nadó no té experiències prèvies i totes les necessitats el desborden. Com hauria de ser la resposta de la mare? Per què és important que pugui contenir al

Hi ha diferents maneres de viure la mort?

Hi ha moltes maneres d'entendre i apropar-nos a la mort, les creences, la cultura, l'entorn...ens influencien i tenen un paper important en la manera de construir el pensament. En la nostra societat hi han moltes persones que encara els costa parlar de la mort, fer-ho ens pot fer por o temor, podem no parlar-ne, silenciar-la, amagar la seva existència. Però en realitat la mort es el final d'un procés de vida, la mirem amb respecte i curiositat i en tot cas el pitjor de morir es no haver viscut. Quan tenim a prop la mort sovint ens venen les

Els records de la infància

Els records de la infància, són els que ens marquen? Un record és la construcció del passat, que vivim en el present. Marca un camí viscut però no determina el camí que encara hem de recórrer. Records n'hi ha de moltes menes: olors, colors, situacions, relacions, percepcions, sensacions, imatges... Els records es creen a partir d'una vivència que hem tingut, que ha estat present en la nostra història. Les imatges, els objectes, les fotografies, els relats... les ferides, els traumes.... ens fan viure els records que la nostra ment i el nostre cos han guardat. Els records estan emmagatzemats de forma

2020-12-23T15:45:35+01:00Tags: , , , |

Com podem ajudar els nostres infants i adolescents a fer el pas cap a l’escola?

Com podem ajudar els nostres infants i adolescents a fer el pas cap a l'escola? Després de cada estiu, com tots sabem, cal assolir nous hàbits, o consolidar els hàbits adquirits. Primer de tot donem una oportunitat a que se sentin mirats i escoltats. Dediquem temps, a acompanyar-los, a demanar la seva opinió abans de fer qualsevol acció, preguntem-los com entenen l'escolarització, que pensen que trobaran, que voldrien trobar, com se senten, que coneixen de tot plegat. Un cop feta aquesta recerca amb els nostres fills i filles, tot passejant, asseguts parlant... Donem-los un temps, un temps per elles,i

Cal ser emocionalment inquiet?

Hem de ser capaços de cultivar les emocions constructives i diferenciar-les de les disruptives? El naixement és el primer contacte amb la vida, és un moment carregat d'emocions. Per primer cop sortim a l'exterior i prenem un nou contacte amb la mare que ens ha portat dins seu, ara ens acarona, ens abraça... tot és ple de llum, sorolls, res és automàtic. Dins sentim gana, de fora rebem l'aliment, entremig l'espera, el sofriment, el plor. Espera, dolor, satisfacció, alegria, por. El somriure social dependrà de la nostra socialització, de la nostra obertura al món. Podríem intentar sentir com va

La nova felicitat es diu resiliència?

Fa 3 anys vaig començar a participar en el programa de ràdio El Punt de l’interrogant, primer com a tertuliana i després com guionista. M’agrada participar en aquest programa, tant a l’hora d’elaborar el guió com a l’hora de formar part del grup de debats sobre  temes on tenim diferents mirades i on m’enriqueixo aprenent i compartint coneixements i experiències vitals. Al final del post podeu escoltar el programa amb el tertulians Rosa Puertas, Anna Forés, Jordi Mora, Imma Lisondo i Francesc Coll i guió de Fina Trullàs La nova felicitat es diu resiliència? Ser resilient t’habilita per gaudir