Un homenatge a un gran referent per a mi, Boris Cyrulnik, un dels supervivents de l’Holocaust

ALS ESTUDIS DE RESILIÈNCIA CADA ETAPA ÉS ANALITZABLE CIENTÍFICAMENT I AVALUABLE CLÍNICAMENT En els estudis de resiliència cadascuna de les etapes és analitzable científicament i avaluable clínicam La genètica ja no és una destinació inexorable des que els genetistes van demostrar que l'ambient no para de modular l'expressió d'aquest codi hereditari. Patint les pressions de l'ambient, l'epigènesi modifica constantment l'expressió dels gens; La neuroimatge fotografia la manera com s'organitzen els circuits neuronals i també com el cervell que es va quedar sorprès davant d'un trauma que torna a funcionar quan s'aconsegueix tranquil·litzar el ferit a l'ànima. Anàlisis quantitatives neurobiològiques força

Dormim prou?

És important observar com hem après a dormir, mirant el punt de partida. Com ens ho van ensenyar, com ens van acompanyar: des de l’estimació? el respecte? l’amor? o bé al contrari. I com ens acompanyem ara, ho fem des del mateix punt de partida? Mirar enrere no vol dir jutjar, simplement vol dir mirar i analitzar. El son és com un repte: hi ha persones a qui els surt de forma innata o ho han après des de la infància i altres a qui els cal un entrenament i/o adquisició de noves estratègies. Alguns cops no tenim accés

Parlem de resiliència

Centre Cívic Sant Narcís, 24 d'octubre de 2023, a les 11 h (enllaç) Ens regalem un matí per parlar de Resiliència M’agrada referir-me a la resiliència com a aquest cant cap a la llibertat, aquest poder escollir, aquesta mirada cap endins i cap enfora, cap enfora i cap endins... empoderar-nos per aprendre de les coses que ens passen, aquesta capacitat com a procés, com un camí que un dia escollim lliurement o que ens fan escollir. Mirada positiva, realista i engrescadora que ens fa treure un somriure, donant un significat al poder de la paraula; en definitiva, trobar respostes a

2023-10-17T17:40:00+02:00Tags: , |

Podem transformar les experiències traumàtiques?

Parlem de traumes Si mirem enrere, abans els traumes es resolien de forma diferent, s’intentava passar pàgina sense resoldre’ls: “el temps ho curarà, deixem que passi, no en parlem”. Ara, el paradigme ha canviat, els mirem de cara, els acceptem, demanem ajuda i els compartim com podem o volem amb el nostre entorn, busquem estratègies perquè no es repeteixin i, sobretot, fem previsió per si es tornen a repetir. El trauma és una ferida, física o psicològica, visible o no, percebuda o no, que ens activa el sistema d’alerta per tal que el poguem reconèixer i ens pot fer canviar

2023-10-05T09:19:53+02:00

Com puc gaudir descobrint la realitat?

Primer de tot, per parlar de realitat, m'agradaria contextualitzar-la dins nostre. La nostra realitat pot ser diferent per a cada persona, ja sigui pel moment que vivim, l’època, l’entorn; les coses que passen al nostre entorn, poden modificar la nostra realitat? Per exemple, si tanquem els ulls i ens imaginem un riu, cadascú de nosaltres imaginarem i definirem el nostre riu; tot i que la paraula és la mateixa per a cadascú de nosaltres, cada persona tenim la nostra idea d’aquest riu, que ve determinada per la pròpia experiència vital, potser pel primer cop que el vam veure, que

2023-04-17T19:15:41+02:00

A quines coses haig de dir NO?

És important saber dir que NO, saber posar límits des de l'"apego" segur per poder tenir un bon vincle amb les altres persones, i sobretot amb un mateix, sense por a ser rebutjats, podent expressar les necessitats que percebem amb un missatge assertiu. Per exemple, quan el nostre apego de base ha estat evitatiu, rebem el NO com un “No perquè no”. Quan aquest apego ha estat ansiós ambivalent, per exemple, el nostre inconscient rep aquest NO com una amenaça, i voldrem aconseguir el SÍ a qualsevol preu. És un adverbi de negació, però això no vol dir que aquesta

Amb quines ulleres anem pel món?

Cadascú té una personalitat dominant. Hi ha dies, moments i procesos que determinen un sentiment predominant. Farem una llista generalista de possibles “mirades” sobre el nostre entorn social i les repercussions que això té. Els colors són aleatoris però el seu significat pot venir de creences populars. Vidres de color rosa: positivisme. "Tot és perfecte, meravellós i fantàstic". Tot té una raó positiva darrere. Però també pot ser una desconnexió de la realitat, manca d’empatia, negació de problemes propis o dels altres, que pot portar a un desconcert i davallada anímica en el moment que veiem la falsedat de

Quina diferència hi ha entre apego i vincle?

"Apego" seria la manera com el nadó viu l'acompanyament, les seves primeres percepcions, sensacions, emocions del que li ve de fora, en contrast amb què sent dins, les primeres relacions afectuoses i de confort amb la mare o el referent què té cura d'ell. Aquestes primeres vivències influiran en la seva manera d'entendre i viure el món. Com viu el nadó les seves necessitats? W. Bion ens explica que el nadó no té experiències prèvies i totes les necessitats el desborden. Com hauria de ser la resposta de la mare? Per què és important que pugui contenir el nadó?

Hi ha diferents maneres de viure la mort?

Hi ha moltes maneres d'entendre i apropar-nos a la mort; les creences, la cultura, l'entorn...ens influencien i tenen un paper important en la manera de construir el pensament. En la nostra societat hi ha moltes persones a qui encara els costa parlar de la mort, fer-ho pot fer por o temor, poden no parlar-ne, silenciar-la, amagar la seva existència. Però en realitat, la mort és el final d'un procés de vida, la mirem amb respecte i curiositat i, en tot cas, el pitjor de morir és no haver viscut. Quan la tenim aprop, sovint ens venen les ganes de

Els records de la infància

Els records de la infància, són els que ens marquen? Un record és la construcció del passat, que vivim en el present. Marca un camí viscut però no determina el camí que encara hem de recórrer. Records n'hi ha de moltes menes: olors, colors, situacions, relacions, percepcions, sensacions, imatges... Els records es creen a partir d'una vivència que hem tingut, que ha estat present en la nostra història. Les imatges, els objectes, les fotografies, els relats, les ferides, els traumes... ens fan viure els records que la nostra ment i el nostre cos han guardat. Els records estan emmagatzemats de forma

2023-10-29T11:23:48+01:00Tags: , , , |