Apego” seria la manera com el nadó viu l’acompanyament, les seves primeres percepcions, sensacions, emocions del que li ve de fora, en contrast amb què sent dins, les primeres relacions afectuoses i de confort amb la mare o el referent què té cura d’ell. Aquestes primeres vivències influiran en la seva manera d’entendre i viure el món.

Com viu el nadó les seves necessitats? W. Bion ens explica que el nadó no té experiències prèvies i totes les necessitats el desborden.

Com hauria de ser la resposta de la mare?

Per què és important que pugui contenir el nadó?

Per què és important un “apego” segur?

Incideix en l’aspecte emocional, en l’aspecte neurològic…?

És important tenir clar el concepte d’asimetria, les accions no només van en una direcció, la mare ha d’entendre el seu fill, ha de comprendre què li passa, què necessita, què l’amoïna, donant resposta a les seves necessitats, sense avançar-se a les demandes, i posant límits si aquestes són excessives.

Cal saber quin ha estat el nostre recorregut?

Com és l’infant que rep resposta al seu desig?

I el que no obté resposta, on es queda?

L'”apego” rebut a la primera infància ens dóna les eines que ens permetran vincular-nos d’una manera més o menys assertiva (seleccionant un context adequat on potenciar els aprenentatges, la intel·ligència emocional, la regulació de les emocions…) i dóna lloc a la capacitat de resiliència.

Els tipus d’ “apego” no són estàtics, es poden modificar amb un treball personal de consciència.

Això ens permetrà elaborar la nostra xarxa de bons tractes amb persones que estimen i ens donen suport.

Agraïments a Montse Vallès per la seva col·laboració