Cadascú té una personalitat dominant. Hi ha dies, moments i procesos que determinen un sentiment predominant.

Farem una llista generalista de possibles “mirades” sobre el nostre entorn social i les repercussions que això té. Els colors són aleatoris però el seu significat pot venir de creences populars.

Vidres de color rosa: positivisme.

“Tot és perfecte, meravellós i fantàstic”. Tot té una raó positiva darrere. Però també pot ser una desconnexió de la realitat, manca d’empatia, negació de problemes propis o dels altres, que pot portar a un desconcert i davallada anímica en el moment que veiem la falsedat de la nostra mirada.

Vidres de color verd: enveja.

“Tothom té més que jo, més bellesa, més diners, més oportunitats, més facilitats…” Pot demorar l’empoderament, empatia nula, comparacions contínues en qualsevol àmbit, competitivitat excessiva.

Vidres transparents: indiferència.

Res ens afecta, no fem connexions anímiques amb cap fet, ni amb ningú, racionalització dels propis procesos mentals, l’empatia baixa, autoprotecció i blindatge emocional. Mancances greus en les relacions socials, a tots els nivells: familiars, amoroses, de grup, de pertinença. Pot portar a una autoimatge descompensada irreal.

Vidres de color vermell: ira.

“Tot és i tot va malament”; no hi ha res que ens satisfaci i a tot li podem trobar errors, fallades i, a més, qualsevol acte o persona ens indigna i ens fa enfadar. Costa empatitzar, autoimatge sobredimensionada, negació de necessitats pròpies o d’altres, patiment emocional i físic, psicosomatismes.

Tants colors com mirades hi ha al món… Cadascú decideix? o ens deixem portar? per unes o altres ulleres? Quines són les teves? T’agrada? et sents a gust?
Busquem el nostre Arc de sant Martí?

Una mirada resilient és aquella combinació entre el positiu i alhora realista… Quins colors serien?