Hola a tothom, soc la Fina Trullàs!

Des de la proximitat que m’ha donat l’acompanyament, en aquests últims anys, de cadascun de vosaltres, en el procés de resiliència, “apego”, trauma,  crec que es hora de parlar-vos sobre la necessitat de protegir-nos psicològicament. No parlem de política ni  de sanitat, sinó de la necessitat de preservar la nostra salut mental, aquesta capacitat que hem de tenir tots per poder tirar endavant.

És temps de ser resilients. Ara es quan nosaltres ens hem de mostrar, hem d’encarar les dificultats, les adversitats, fer sorgir aquesta capacitat que tots tenim, que tots  hem tingut, i en un moment o altre de la nostra vida hem hagut d’activar, en situacions no volgudes, no esperades, fins i tot doloroses. Cal activar la nostra habilitat, com a humans, d’adaptar-nos a un altre medi, a una altra cojuntura, toca sortir de la nostra àrea de confort, les circumstàncies ens hi obliguen.

Si observem la natura, ens adonarem que tot canvia, les estacions, els cicles….tot es mou, tot es transforma, tot té un inici i un final. Això que ens està  passant ara també tindrà un final, i l’important es el que fem aquí i ara.  Què explicarem quan sortim de tot això?. Quin  serà el nostre relat del que ha passat? Haurem sabut  aprofitar l’oportunitat de descobrir tot el que ens ha ofert aquest moviment?

Aquesta capacitat de resiliència ens ve donada per la nostra experiència, ve del “apego” que hem tingut  a la nostra infància (segur o insegur). També ve donat pels traumes que ens ha tocat viure al llarg de la nostra vida, aquells traumes que molts cops hem resolt i altres han quedat per resoldre: aquest moment ens dona temps per observar-nos, per decidir qui som? què volem fer? què ens fa feliços?… Cultivant aquelles petites coses que ens agraden, que ens fan feliços, fent-les grans, gaudint-les. Com aquell anís que menjàvem quan érem petits i semblava poca cosa però érem capaços de degustar-lo fins que es fonia.

Evidentment, aquest missatge ressonarà diferent a cada persona, es molt difícil fer un missatge per animar les ganes d’avançar, de viure, les ganes de seguir aquí, les ganes de lluitar des del jo compartint amb els altres, aquest equilibri tant important d’aconseguir entre els altres i el jo que ens dona força per avançar.

Sense tenir sentiment de culpabilitat, sense jutjar, fent el que creiem necessari en cada moment, de manera conscient, sense comparar-nos, des de nosaltres, pensem què podem oferir.

Aquest moment que dedicarem a una persona que està propera, que es una persona que forma part de la xarxa de bons tractes.

És un moment per revisar quina es la nostra xarxa de bons tractes, qui en forma part, quines persones ens han sostingut emocionalment en algun moment de la vida, o s’han deixat sostenir per nosaltres.

Com serà la nostra resposta? què farem? fugirem, atacarem o ens quedarem immòbils? Hem de revisar quina és la nostra manera de reaccionar davant de situacions tant desbordants.

Se’ns activarà la por, se’ns activarà la ràbia, la frustració, la tristesa…com  gestionem totes aquestes emocions.

El món continua, si ens encallem en el passat o mirem només el futur no estarem vivint la vida des de l’aquí i l’ara, des de la consciència. Aixecar-nos al matí, obrir la finestra i percebre que som aquí i que per molt poquetes coses que creiem tenir, aquestes poden arribar a ser molt importants.

Moments per omplir els nostres neurotransmissors de dopamines, de serotonines, d’oxitocines barrant el pas al cortisol, que es el que ens dona aquesta sensació d’estrès, ens fa veure la vida amb unes ulleres opaques. Regalem-nos coses maques, coses que ens omplin, regalem als altres allò que sabem que els agrada, de vegades una simple trucada sense presses, gaudint de la conversa, escoltant l’altre.

Cadascú exercita allò que li agrada: moure’s, cuinar, riure, ballar, parlar, meditar…

Parlar és important, poder narrar la nostra realitat a una altra persona i ser escoltades  ens permetrà sentir com nosaltres mateixos expliquem la nostra realitat.

Es moment de protegir-nos, no cal molta informació, cal la informació justa, la que necessitem, la que necessitem per  sobreviure, per superar aquests moments.

Gaudim de la nostra creativitat, del nostre sentit de l’humor, d’aquella manera de passar el dia tant diferent.

No tothom tenim la mateixa realitat, hi ha gent a qui li toca anar a treballar i lluitar, hi ha gent a qui li toca estar a casa i també lluitar, tots aquests herois i totes aquestes persones que estem activant la capacitat de resiliència, que molts cops l’hem tingut amagada perquè no ens ha fet falta, ara es el moment de reactivar-la, el moment de posar el nostre granet de sorra per millorar aquesta vida.

Us animo a fer servir les estratègies que a vosaltres us agraden: escriure, fer vídeos, cançons, música, pintar, terrejar…. encara que sigui remenar aquell test petit que teníem en un raconet del nostre balcó.

Temps per menjar pausadament sense presses, mastegant intensament el menjar que hem fet per nosaltres i els altres, o bé que ens ha ofert algun amic.

Ningú ens va dir que viure seria fàcil, ara estem aquí, estem en peu, lluitant per nosaltres i per tots, per la gent que ens estimem i tota la gent que sabem que ens estima. Val la pena agrair tot el que tenim. Els bons records que tenim.

Espero que aquest missatge us arribi, us arribi al cor i que quan això s’acabi siguem capaços de mirar-nos i abraçar-nos amb la intensitat que hem desitjat tot aquest temps.

Fins molt aviat,

i això és temps de resilients.

Cuideu-vos i cuideu els vostres.

El meu agraïment a Montse Vallès per la seva col-laboració

Temps de Resilients
Observem la natura