Fa 3 anys vaig començar a participar en el programa de ràdio El Punt de l’interrogant, primer com a tertuliana i després com guionista.

M’agrada participar en aquest programa, tant a l’hora d’elaborar el guió com a l’hora de formar part del grup de debats sobre  temes on tenim diferents mirades i on m’enriqueixo aprenent i compartint coneixements i experiències vitals. Al final del post podeu escoltar el programa amb el tertulians Rosa Puertas, Anna Forés, Jordi Mora, Imma Lisondo i Francesc Coll i guió de Fina Trullàs

La nova felicitat es diu resiliència?
Ser resilient t’habilita per gaudir de la felicitat. La felicitat no és el que ens passa sinó quina percepció i interpretació li donem a tot el que fem.

La resiliència ens fa tenir una mirada positiva que ens permet viure la vida amb serenor, és una actitud que ens fa capaços de percebre les adversitats com oportunitats, ens fa capaços d’aturar-nos i fer un pas enrere per veure la situació des d’un estat de calma. Aquesta actitud atrau a les altres persones i mai es fa en solitari.

Quan els altres creuen en mi, quan puc mostrar les meves fortaleses, quan aporto valor al grup, quan tinc un somni que complir: soc feliç.

Nosaltres podem canviar la nostra actitud, si activem la nostra resiliència canviem la nostra epigenètica, és a dir, la nostra manera d’afrontar les adversitats. Aquesta actitud ajuda a allargar els telòmers que es troben al final de cada filament d’ADN els quals són els causants de que la nostra vida sigui més longeva.

Si ens entrenem afrontant les situacions del dia a dia amb una mirada positiva, estem canviant el sentit que donem a la vida, si deixem d’enfadar-nos, deixem el ressentiment, la ràbia, la queixa i practiquem l’actitud positiva, celebrant cada adversitat vençuda, agraint la vida, mostrant als que ens envolten amb estimació; estem gestionant les emocions que ens aporten felicitat.

A diferència del benestar, la felicitat omple el cor d’il·lusió, ens fa capaços de trobar el diamant que tenim dins nostre, ens fa capaços de reconèixer els nostres valors, les nostres creences, de valorar els records positius, de donar-nos sentit de pertinença…

L’hormona de la felicitat, dopamina i serotonina.
Amb l’actitud resilient estem exercitat l’ubuntu (una regla ètica sudafricana enfocada en la lleialtat de les persones i les relacions entre elles). Desmond Tutu deia: “una persona amb ubuntu és oberta i està disponible per a les altres, dona suport a les altres, no se sent amenaçada quan altres són capaces i són bones en alguna cosa, perquè està segura de si mateixa ja que sap que pertany a una gran totalitat, que es decreix quan altres persones som humiliades o menyspreades, quan altres son torturades o oprimides”

L’actitud resilient no existeix en solitud necessita de la xarxa de bons tractes, cuidar-nos i cuidar dels altres, estimar i sentir-nos estimats, donar i rebre…

Què ens ajudarà?
• Valorar el que tenim, objectius grans, accions petites.
• Exercir la voluntat per portar a terme els nostres objectius.
• Posposar el desig de recompensa.
• Ser assertius, autèntics, busquem l’equilibri entre nosaltres i els altres.
• Desenvolupar la intel·ligència emocional, empatitzar i entendre les emocions pròpies.

La felicitat s’aprèn sent tu mateix, estimant el que t’envolta, agraint el que aprens cada dia,
així transformem el nostre sentir, la nostra ment.

Hem d’aprendre a mirar amb ulls de bons tractes, amb mirada positiva, si volem ser cada cop més resilients i transformar la nostra epigenètica individual i influenciar el nostre entorn.

El meu agraïment a Montse Vallès per la seva col-laboració