Esdeveniments
-
-
La tecnologia és la solució a la crisi educativa?
Avui us proposo una pregunta que sembla simple, però que amaga una gran complexitat: pot la tecnologia resoldre la crisi educativa que vivim? En els darrers cinc anys, investigacions de centres com Harvard, Stanford o la UOC han començat a matisar una idea que havíem donat gairebé per feta: més tecnologia no equival necessàriament a millor aprenentatge. De fet, alguns estudis apunten que la clau no és tant l’eina com la qualitat del vincle, l’atenció sostinguda i el sentit que l’alumne dona a allò que aprèn. La tecnologia pot amplificar, però també pot dispersar. Pot connectar, però també pot buidar.
-
-
Podem posar límits sense sentir-nos culpables?
On neix la culpa quan posem límits? En psicologia contemporània parlem de mentalització, metacognició, afectivitat mentalitzada i confiança epistèmica. Conceptes diferents que apunten, en el fons, a una mateixa capacitat: poder observar què pensem, què sentim, interpretar què passa en l’altre sense perdre el contacte amb el nostre propi criteri. I potser aquí comença el conflicte. Perquè podem saber racionalment que tenim dret a posar un límit i, tanmateix, sentir culpa quan el posem. Per què? Perquè aquesta culpa no sempre neix en el present. A vegades ve de lluny: d’allò que vam aprendre sobre agradar, obeir, cuidar, evitar el