vincles | Fina Trullàs

Animals de companyia: psicologia, vivència i miralls inesperats

Fina Trullàs2026-03-04T13:31:27+01:00Tags: animals de companyia, benestar, convivència, rols, salut, vincles, xarxa de bons tractes|

Els animals de companyia entren a les llars al segle XIX. Gossos i gats deixen de ser només animals funcionals i comencen a ocupar un lloc en la vida afectiva de les persones. Aquesta relació evoluciona fins a la llei: el 2023 el maltractament als animals es va establir com a delicte, i avui la normativa reconeix que tenen sensibilitat pròpia i mereixen ser cuidats. Quan acariciem o mirem una gossa i un gat, la calma s’instal·la. La ment respira. El vincle transforma el que sentim. La presència d’animals redueix l’estrès i l’ansietat; acariciar-los disminueix els nivells de

“Girar la moneda”: neurociència, vincles humans i flexibilitat emocional

Fina Trullàs2025-12-03T16:30:23+01:00Tags: acceptació emocional, emocions, perspectiva interpersonal, Re avaluació cognitiva, regulació emocional, Resiliència, trauma i apego|

Aprendre a “girar la moneda” és una eina científica per regular emocions, ampliar perspectives i transformar patrons de pensament basats en el passat. La manera com interpretem allò que ens passa està profundament influïda per les experiències primeres, per les formes de vinculació i per l’aprenentatge emocional que hem rebut. Les aportacions clàssiques de Bowlby i les dades longitudinals de la Minnesota Longitudinal Study mostren que els primers vincles modelen la nostra capacitat de regular-nos i de llegir l’entorn amb més o menys alarma. Quan hi ha hagut inestabilitat, trauma o falta de regulació conjunta, el sistema emocional pot

Com acompanyem els joves en els seus processos interns?

Fina Trullàs2025-11-12T14:41:20+01:00Tags: adolescència, autoestima, bons tractes, educació, empatia, famílies, Resiliència, Vincle, xarxa de bons tractes|

Quan parlem d’adolescència, sovint pensem en conflicte, desordre o rebel·lia. Però, i si repensem aquesta paraula? Potser l’adolescència no és un problema a resoldre, sinó un procés natural de transformació i descoberta. Podríem parlar de “joves en construcció”, de “persones que busquen el seu lloc al món”, o de “viatgers que aprenen a caminar amb el seu propi ritme”, com un arbre quan arriba el canvi d’estació, que necessita aquella poda sinàptica que el fa créixer amb més força i equilibri. Aquest canvi de mirada és essencial. Si considerem l’adolescència només com un període de dificultats, correm el risc