Quan parlem d’adolescència, sovint pensem en conflicte, desordre o rebel·lia. Però, i si repensem aquesta paraula? Potser l’adolescència no és un problema a resoldre, sinó un procés natural de transformació i descoberta. Podríem parlar de “joves en construcció”, de “persones que busquen el seu lloc al món”, o de “viatgers que aprenen a caminar amb el seu propi ritme”, com un arbre quan arriba el canvi d’estació, que necessita aquella poda sinàptica que el fa créixer amb més força i equilibri. Aquest canvi de mirada és essencial. Si considerem l’adolescència només com un període de dificultats, correm el risc