Les nostres primeres relacions parentals i maternals han marcat un tipus de “apego”, si aquest ha estat segur haurà permès que les experiències socials siguin positives i ens facilitin el transit per la vida. En altres sistemes de “apego” ens caldrà l’ajuda professional per tal de poder reconèixer aquells engrames que no ens ajuden a ser assertius, ens caldrà trobar la manera de desencallar repeticions de situacions traumàtiques, prenent-ne consciència i buscant un canvi en el sistema de relacions que ens permeti empoderar-nos per afrontar de manera diferent les situacions traumàtiques.

Sovint ens costa entendre que la ment pot emmalaltir. Quan tenim un dolor físic de seguida seguirem les indicacions de l’especialista per posar-hi remei, en canvi quan parlem de la ment ens costa més seguir un procediment adequat per recuperar-nos.

Els traumes venen de situacions no superades o d’un cúmul de petits esdeveniments desfavorables, que ens provoquen un dolor excessiu que trenca i distorsiona el funcionament dels nostres pensaments i sensacions del dia a dia. Aquest dolor intens ens provoca un trencament intern que supera la nostra capacitat de resiliència, això no permet que ens puguem recuperar sense ajuda.

Quan treballem el vincle amb les persones properes, augmenta la nostra seguretat i fem que l’altre se senti acompanyat i protegit davant situacions adverses, per tant crear una xarxa de bons tractes ens acompanyarà en els nostres processos personals.

A.J. Siegel en els seus estudis ens diu que: “les connexions humanes modelen les connexions neuronals de les quals sorgeix la ment. La ment té a veure amb l’ànima, l’intel·lecte, i governa l’organisme total i la seva interacció amb el context… Les relacions interpersonals poden facilitar o inhibir aquest impuls a integrar una experiència coherent.. Les experiències personals influeixen sobre la manera en què construïm la realitat…Les experiències poden modelar no només la informació que entra en la ment, sinó també la manera en què la ment desenvolupa l’habilitat per a processar aquesta informació.”

Una persona amb sentit de l’humor té més facilitat per equilibrar les seves emocions, els seus pensaments. L’humor ens ajuda a desenvolupar competències socials. L’humor ens permet situar-nos entre la seguretat i l’absurditat, i ens fa capaços d’utilitzar d’una manera més eficient les nostres capacitats.

Quan podem riure o somriure d’una situació difícil que ens angoixa, perdem la por i podem mirar-la des d’un nou angle, relativitzant la dificultat i guanyant confiança. Tenir la capacitat de riure de tot, fins de nosaltres mateixos és un antídot davant situacions traumàtiques. Riure d’un mateix relaxa i fa que disminueixi la preocupació sobre el que puguin pensar els altres. Ens permet transcendir del moment concret posant distància entre el problema i el sentiment.

Com diu David Bueno “riure és bo per la salut física i mental. Pel que fa al cervell, l’humor i la capacitat de riure s’associen a xarxes neuronals de creativitat i resiliència… Quan riem, el cervell allibera endorfines, unes neurohormones que generen sensació de benestar. A més contraresten els efectes de l’estrès, el qual perjudica la fisiologia de molts sistemes corporals i afavoreix la tensió, l’hostilitat, l’ansietat i la depressió… riure disminueix la sensació de dolor… Riure no cura el càncer ni cap malaltia infecciosa però predisposa el cos per respondre millor als tractaments.”

Per exemple, tots hem sentit parlar dels Xaropclown, que es dediquen a fer riure als infants que estan hospitalitzats. Ells saben que l’equip sanitari cura el mal, però ells activant el riure, ajuden a fer que el dolor sigui més lleu i s’intensifiquin les ganes de viure.

Quan ens prenem la vida amb humor som més capaços d’afrontar situacions hostils, i aconseguim millorar l’equilibri emocional.

Cada vegada que ens permetem una experiència divertida i plaent, estem reforçant positivament les nostres relacions. Una de les causes té a veure amb una substància química present en el cervell, la dopamina. D.J Siegel diu: “la dopamina és un neurotransmissor, el que significa que permet la comunicació entre les neurones. Les neurones reben el que alguns anomenen “chorritos de dopamina” quan ens succeeix alguna cosa plaent, i això fa que tinguem ganes que aquesta experiència es repeteixi… La dopamina és la substància química de la recompensa, i el joc i la diversió constitueixen recompenses en la nostra vida.”

Tots necessitem el bon humor per transitar entre conflictes i contradiccions. Ens cal saber sortir del mal humor, perquè quan estem enfadats som menys intel·ligents i a més consumim més energia, per això tot es fa més feixuc. Per tenir ganes d’avançar ens cal trobar el sentit positiu de les coses. L’optimisme ens activa la intel·ligència, ens aporta energia i provoca aliances. En canvi el pessimisme ens fa abandonar (V. Arnaiz)

A la pel·lícula de “La vida de Brian” els Monthy Python deien:

Mira sempre el costat positiu de la vida!

Si la vida sembla de veritat podrida

hi ha alguna cosa que has oblidat

i és el riure, somriure, ballar, cantar…

quan te sents enfonsat,

no siguis idiota,

arrufa els llavis i xiula, això és tot!

Agraïment a la Montse Vallès per la seva ajuda en la revisió del texte.

“L’humor és el camí més curt entre una persona i l’altre” – Georges Wolinski

“L’humor és l’educació de la desesperació” – Boris Vian

“La vida és massa important com per prendre-se-la seriosament” – Òscar Wilde

Us espero a la xerrada del Sentit del Humor el proper dia 27 de Novembre

Una molécula de miosina porta endorfina a sobre d’un filament neuronal: estàs veient caminar la felicitat!

2018-11-23T09:29:47+00:00

2 Comments

  1. Anònim 3 de desembre de 2018 at 10:44 - Reply

    Realment el sentit del humor i riure d’una mateixa ajuda a veure les coses d’una altra manera més amable! Gràcies per compartir!

  2. Laura 13 de desembre de 2018 at 23:26 - Reply

    Quants beneficis que ens aporta un gest tant senzill i que difícil se’ns pot fer a vegades!! Un recull d’informació molt interessant que ens fa pensar i adonar-nos de la necessitat urgent de re enfocar la mirada i el gest.

Deixa un comentari