Parlem de traumes

Si mirem enrere, abans els traumes es resolien de forma diferent, s’intentava passar pàgina sense resoldre’ls: “el temps ho curarà, deixem que passi, no en parlem”. Ara, el paradigme ha canviat, els mirem de cara, els acceptem, demanem ajuda i els compartim com podem o volem amb el nostre entorn, busquem estratègies perquè no es repeteixin i, sobretot, fem previsió per si es tornen a repetir.

El trauma és una ferida, física o psicològica, visible o no, percebuda o no, que ens activa el sistema d’alerta per tal que el poguem reconèixer i ens pot fer canviar la visió del mon, de vegades de manera molt negativa. Hi ha persones que tenen la seva ment organitzada segons els traumes viscuts.

N’hi ha de molts tipus i de moltes formes: situacions de violència, pèrdues mal elaborades, relacions interpersonals, catàstrofes.

Podem transformar les experiències traumàtiques?

No sé si es poden transformar, pero sí elaborar i situar-les de forma diferent, amb una resposta reparadora, integrada, basada en els bons tractes i la resiliència; la sensació de por, el dolor, la impotència, els canvis d’humor, les desregularitzacions fisiològiques, ens indiquen que hi ha coses que no s’han resolt i que cal observar-les i dedicar-hi temps per viure-les i transformar-les convertint-les en una experiència més de la qual en traurem algun aprenentatge. I també aprendrem a empatitzar amb altres persones que hagin viscut el mateix.

Empatitzem? dediquem temps als nostres traumes? Ens escoltem?

Les persones podem aprendre a controlar i canviar comportaments i acceptació dels fets només si ens sentim segures per expermimentar noves solucions i trobar significat al trauma.

Es important treballar els traumes no resolts: els estudis demostren que trenquen les connexions dins el cervell però també en la ment i el nostre cos.

Relació entre traumes no resolts i salut mental

Molts problemes mentals son producte de traumes.

No totes les situacions frustrants son traumàtiques, tot depèn de les nostres capacitats primària i secundària.

La transformació passa per la consciència, per allò que ens ha demostrat la neurociència: la importància de mirar els traumes, tractar-los, demanar acompanyament.

N’hi ha de tan dolorosos, que et fan sentir tan malalment, que la mateixa ment els fa oblidar; però poden tornar a sortir en el moment menys esperat i això provoca incertesa. Però si el trauma està treballat, quan torna a sortir, la ment ja té estratègies i l’impacte no et bloqueja.

Podreu seguir el programa, en directe i en diferit, a través del següent (podcast)

 

Tanca els ulls – Cançó del Grupo Txarango (vídeo)

Llibre recomanat