La por és un dels motors més inhibidors del nostre sistema de respostes. La por ens pot aturar o donar força per seguir el camí.

Fem una mirada a les nostres pors. Agafem temps per observar-les, viure-les i acceptar-les. A partir d’una mirada positiva iniciem un nou tipus de resposta… segurament més assertiva.

Tenim un tarannà que molts cops no ens permet anar més lluny. Quan tenim mal de queixal acudim al dentista, si tenim problemes legals a l’advocat… però quan la qüestió toca el llindar dels sentiments, les emocions, els dols… Fugim o busquem eines poc resolutives que ens alliberen momentàniament de la pressió. Com dirien molts autors: fer teràpia requereix d’una gran valentia.

Sovint no es diu, i això es deu a la nostra resiliència, el nostre tipus d’*apegos i rols adquirits al llarg de la nostra vida, que ens aboquen a les diferents respostes. La resiliència lligada a la por, determina unes tipologies de respostes: respecte a la resolució de conflictes, traumes no elaborats, patrons poc resolutius, les dificultats dins la nostra xarxa social, l’educació que hem rebut des de petits… I ens porta a un tipus concret de situacions estressants.

Jo entenc la psicologia i el treball terapèutic com un creixement personal, un camí que cada dia anem construint i descabdellant. Quan hi ha un acompanyament professional amb una base de bons tractes, empatia, apoderament,  autoestima, consciència. Som capaços de conèixer-nos millor, avançar respostes, ser assertius amb les nostres decisions, trobar la comprensió. Evitar així que baixi la resposta  neuronal i disminueixi el nivell dels neurotransmisors dopamina, Serotonina, Oxitocina…

I com s’arriba aquí?

En un camí sempre hi podem trobar una mica de tot: alegries, pors, angoixa, frustracions… Per això crec fermament amb el concepte de tutor resilient, aquell professional que acompanya a una altra persona al llarg de les seves necessitats terapèutiques i assoleix un nivell de resiliència.

Com enfoquem una por des de la teràpia? Primer hem de reconèixer la nostra por o les nostres pors. Mirar-la dins la història vital, prendre consciència, escoltar les emocions i sensacions que ens provoquen, buscar dins nostre on esta l’escletxa per arribar a desencadenar un canvi significatiu, sentir-se escoltat i acompanyat ens ajuda a trobar-ho.

Dins un treball terapèutic es troba un espai d’escolta, per compartir experiències, coneixements, estratègies. Per apoderar a les persones, podem treballar la relacions familiars, la parentalitat positiva, l’autoestima, coneixement personal, reestructuració vital, elaboració de traumes no resolts i promoure l’emergència de xarxes socials de suport.

Crec fermament que tothom té la capacitat per acudir al psicòleg sense deixar-se influenciar per les pors i mites.

2018-10-01T08:14:38+00:00

Deixa un comentari