Us convido a llegir el següent article sobre els fonaments de la Resiliència. Al final del post trobareu una part pràctica i informació sobre unes xerrades i taller on podeu ampliar la informació.

Construint la caseta de la resiliència

De vegades no es fàcil adonar-nos de com la nostra actitud, davant les diferents situacions que vivim en el dia a dia, pot  impulsar o dificultar  la nostra capacitat per superar entrebancs.

Aprofundir sobre el paradigma de la resiliència ens permet canviar el punt de mira, mirar-nos, perquè “tot ésser humà porta en el seu interior l’organització del seu mitjà” (E.Morin), i obrir el camp de visió, tenint en compte tots els factors de l’entorn que ens influeixen, “sabent que estem en un mòn que tot es comunica i interactua” (B.Cyrulnik).

Ens cal  adquirir els recursos interns que ens permetin reaccionar davant les adversitats. Obtenir-los passa per disposar de l’atenció adequada, un tracte respectuós i  gaudir de reconeixement social.

Stefan Vanistendael va dissenyar la caseta de la resiliència per tal de disposar d’una eina que facilités la comprensió dels elements clau que contribueixen a la resiliència. “Aquesta caseta s’ha anat transformant en un model qualitatiu d’elements de resiliència, com ara l’acceptació de la persona, l’humor constructiu, la recerca del sentit…” 

La Resiliència és un fenomen que ens sorprèn dia a dia, varia i es va construint al llarg de tota la nostra vida, mitjançant el procés de descoberta d’un mateix i la interacció amb l’entorn. Aquest procés no sempre és conscient, degut als molts factors que intervenen: introspecció, interacció, consciència, independència, iniciativa, creativitat i sentit de l’humor.

La caseta ens dona una imatge que ens ajuda a representar-nos, i ens permet veure com està la nostra estructura, si és sòlida, si necessita ser reforçada, si calen reformes…

La caseta de la Resiliència ens farà de guia, servirà com a eina per conèixer, reconèixer i visualitzar l’estat de la Resiliència, és una manera senzilla de veure en quina part del nostre procés cal posar més intenció de millora.

Avui us presento aquest model de creixement interpersonal amb noves aportacions: la caseta de Estefan Vanistendael em serveix de punt de partida per anar més enllà de les seves reflexions.

A partir de la meva experiència professional la redibuixo introduint altres elements.

El terra

És el terreny sobre el que es construeix. Representa les necessitats materials bàsiques. Aquí trobem la base on es recolza tota la capacitat resilient, els elements de construcció són imprescindibles: la cura per l’alimentació, les atencions de salut, el vestir, la sexualitat.

Es com l’aliment que necessita una planta per arrelar-se, per créixer, per aguantar els canvis climàtics, per donar fruits. Son les necessitats naturals que ha de tenir cobertes qualsevol persona, sense elles no hi ha solidesa per construir-se.

Els Fonaments

Esta formada pels vincles i la xarxa relacional, totes les relacions que establim amb el nostre entorn: la família, l’escola, els amics, el barri…Determinats pel nostre tipus “d’apego”, que conforma la nostra manera de vincular-nos, de crear una xarxa de bons tractes que ens empodera.

Decidim quines situacions ens nodreixen i ens fan créixer amb harmonia. Evitem reaccions de ràbia, malestar, les poques ganes de sentir, de deixar de crear nous projectes… Quan un posa els límits del que permet i el que no, les relacions personal i familiars es modifiquen.

La planta baixa

És la capacitat de buscar el sentit a la vida, el saber donar coherència al projecte vital. La necessitat de respondre a les nostres preguntes interiors, què, com, quan, perquè? sentim, vivim, busquem, ens comprometem…anant més enllà de la relació amb un mateix, sent solidaris amb el nostre entorn.

Augmentar els pics de felicitat no sempre es fàcil, de vegades apareix un sentit de vertigen, el cos pot reaccionar amb una sensació desconeguda a l’entrada de l’estomac, pors … Sovint tanquem la porta d’aquesta planta o d’alguna habitació, quan el que sentim ens sobrepassa, i no només parlo de les coses no volgudes o no desitjades, també quan el llindar de felicitat supera la nostra capacitat.

 El primer pis

En aquest hi ha tres habitacions: la de l’autoestima, la de les competències i actituds, la de les estratègies positives.

Si les plantes anteriors estan treballades amb prou fortalesa i veiem el que grinyola, aquesta planta podrà reforçar-se i el seu assoliment s’adquirirà amb facilitat.

Els propòsits els farem a partir del que sentim, amb empatia, flexibilitat, afecte, respecte, comunicació, ètica… mai com una obligació, cal deixar de banda la frase “hem de fer…”. Empoderament, autoestima, habilitats socials, creativitat, sentit de l’humor, totes son paraules fàcils de dir però difícils de portar a terme i més en solitud.

 L’altell

Un espai obert a noves experiències per descobrir. El resultat d’una bona construcció ens permetrà obrir-nos a noves vivències, a acceptar opinions i a introduir nous elements que ens ajudin a augmentar la resiliència.

Ens podrem plantejar amb serenor si el que estem vivint aquí i ara satisfà les nostres expectatives i si és assertiu . Segons on ens ha tocat viure o decidim seguir vivint tindrem més o menys oportunitats, regals…

L’obertura també bé determinada pel lloc, si plantem una flor en un desert no tindrà les mateixes oportunitats que si la plantem al costat d’un riu frondós. La resiliència es aquesta capacitat de sobreviure a situacions adverses, no sempre disposarem del terreny més adequat.

La Xemeneia

A la caseta incorporo una xemeneia, per on surt el resultat del treball resilient: respecte, empatia, amor, afecte, bons tractes i temps per dedicar al nostre entorn.  El fum transporta l’essència que passa a  formar part de l’univers, contagiant l’aire, les persones, la natura i tot el que envolta la caseta.

La decoració va a càrrec de cada persona, tenint en compte les seves creences, els rols i la seva història. Cada planta té diferents eines i estratègies per a ser treballades.

“Una casa, com una persona resilient, no té una estructura rígida. Ha estat construïda, té la seva història, i necessita rebre cures i fer les reparacions i millores pertinents. Les diferents habitacions es comuniquen amb escales i portes, el que significa que els diferents elements que promouen la resiliència estan entreteixits.”

Stefan Vanistendael

Part practica

Construeix la teva caseta de Resiliència

Agafa’t temps per a tu, per observar-te, per veure el teu entorn i el moment històric que t’ha tocat viure. busca la creativitat que tens dins, confecciona la teva caseta, primer mira el que tens, posa-hi paraules, imatges,… després observa què sents amb tot el que veus, i què en faràs de tota la informació. Comença  per un projecte de reconeixement, acceptació i millora de la teva caseta, observa quins punts has de reforçar, posa-hi ganes… i passa a l’acció. Quin fum surt quan encens el foc dins la teva casseta?

Tot aquest treball es fa des del sentir, no des de l’obligació, és a dir des de la voluntat de fer, escoltant el que ve de dins i el que perceps de fora.

Si et perds en el camí pots demanar ajuda, estic aquí.

I no podem deixar de banda que estem envoltats de diferents casetes i com això ens resona i influencia a dins nostre.

Si teniu ganes de saber més, un any més us convido a participar al taller de resiliència que s’inicia el 26 d’Octubre. Les trobades seran un cop al mes durant 6 sessions a Girona de 19h a 21h. Podeu trobar més informació a l’agenda

Tambè està prevista la xerrada gratuïta: “La mirada cap a la sexualitat i la resiliència” que es realitzarà el 05 d’Octubre a Girona a les 19h.

Aquesta mateixa xerrada es tornarà a repetir el 11 de Gener a l’Ateneu d’Arenys de Mar a les 19h dins del 4rt cicle de conferències “L’infància i l’adolescència avui”.

Agraïment a la Montse Vallès per la seva ajuda en la revisió del texte.

Referències:

Stefan Vanistendael: «La resiliència no es construeix a qualsevol preu, sempre té una dimensió ètica»:

https://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2011/Entrevistes/stefan_vanistendael.html

Stefan Vanistendael: Vers la mise en Oevre de la Résilience. La Casita, un outil simple pour un défi complexe

2018-10-01T08:29:33+00:00

Deixa un comentari